Societat

Territori

El Penedès afronta el debat entre paisatge i economia

Els experts adverteixen que el moment és crític i que cal actuar per defensar la viticultura com una opció de model econòmic

El pla estratègic preveu recuperar sòl agrícola en polígons en desús

El Penedès, gràcies al Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPvi), ha obert la porta a la reflexió sobre el model i la gestió del paisatge buscant models d’èxit que permetin preservar un actiu intangible que consideren imprescindible per al negoci del vi de qualitat. El sector vitivinícola entén la reactivació econòmica com una “amenaça” per a un paisatge necessari per a l’enoturisme, el que Pere Bonet, president del Consell Regulador del Cava, defineix com “un negoci dins del negoci del vi”.

Tècnics i experts del sector van participar dijous i divendres en el sisè Congrés Internacional d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme, que es va dur a terme a Vilafranca del Penedès i a Subirats. La necessitat de definir un model consensuat en què es marquin les línies d’actuació i que permeti relligar les necessitats d’un dels sectors més importants per a la indústria alimentària amb la indústria i la logística és urgent.

El tercer pla estratègic del Penedès, en fase de redacció, ja preveu la possible requalificació de sòl urbà o industrial en sòl agrícola, en els casos en què no s’hagi desenvolupat o ho hagi fet amb poc èxit. Així ho va explicar ahir Jordi Cuyàs, representant del pla, en una de les taules rodones del congrés. Segons Cuyàs, el projecte, fet impensable fins ara, “avança cap a una nova cultura del territori”, que conserva la dualitat de la diversificació com a element imprescindible. Precisament, el conflicte entre la preservació del paisatge com a font de generació de riquesa econòmica i benestar i la reactivació industrial i logística van ser presents en bona part del debat del congrés: el Logis Penedès, el CIM, la línia del quart cinturó dibuixada en el mapa del nou pla territorial de la vegueria i la darrera amenaça de l’agroparc que vol impulsar el grup Ametller (121 hectàrees en sòl fins ara protegit).

La majoria d’experts han coincidit amb la necessitat de treballar els límits, però el sector vitivinícola se sent constantment envaït. L’arquitecte Enric Batlle va posar el model de l’agricultura custodiada com una alternativa a l’agricultura productiva i als conflictes constants amb les noves infraestructures. El sector vitivinícola (pagesos i elaboradors) coincideix que és urgent i necessari crear un espai comú de treball amb el qual aconseguir que el sòl rural tingui el mateix respecte que el sòl urbà o el sòl industrial davant de les administracions. El sociòleg Lluís Tolosa va advertir que ja no hi haurà gaires oportunitats per al Penedès. Tots coincideixen que s’han de prendre decisions, però ningú no pot ser aliè a un corredor natural travessat per un gran nombre de vies de comunicació necessàries i a les quals no es vol renunciar, ni a l’oportunitat d’esponjament entre dues grans àrees metropolitanes, la de Barcelona i la de Tarragona.

LA FRASE

Al Penedès cal una acció immediata, urgent i contundent. És el moment de decidir
Lluís Tolosa
SOCIÒLEG I EXPERT EN ENOTURISME

LA XIFRA

10
anys
ha complert el Congrés Internacional d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme, organitzada pel CEPvi.

La logística, invasiva o no?

El representant de Cimalsa Isidre Gavín va defensar davant un auditori majoritàriament crític la logística com a alternativa econòmica al monocultiu de la vinya. Amb el suport de les experiències de Flandesi Holanda, Gavín va recordar que el Penedès és un corredor natural i històric que ha acollit unes infraestructures de comunicació de les quals se n’ha de poder beneficiar. Les infraestructures de transport d’alta capacitat donen oportunitats al territori i tenen, segons ell, un impacte sobre el paisatge que es podrà corregir amb plans visuals. Gavín va defensar el CIM al·legant la sensibilitat per la preservació d’espais com la riera de Marmellar i, sobretot, com una alternativa per pal·liar la crisi econòmica que ha afectat el país els darrers anys.

Però la plataforma No Fem el CIM ho veu d’una altra manera. L’arquitecte i portaveu d’aquesta plataforma, Pau Batlle, va recuperar les crítiques a una operació urbanística que va començar amb “la compra d’uns terrenys d’amagat” i que ha generat contundents manifestacions públiques i populars els darrers deu anys. L’alternativa que s’intueix en el model: agricultura custodiada, en què la indústria hauria de ser la principal garant de la preservació de l’agricultura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.