Societat

DOLORS BRAMON

DOCTORA EN FILOLOGIA SEMÍTICA

“Dubto que els terroristes tinguin cultura islàmica”

“Si n’haguessin tingut, no ho haurien fet; cal evitar caure en el parany d’equiparar terrorisme i islam, perquè són coses completament diferents”

“Després de la caiguda del teló d’acer, calia trobar un nou enemic comú que substituís la Unió Soviètica”

“S’haurien de difondre les similituds en comptes de les divergències”

L’islam avui
Dolors Bramon (Banyoles, 1943) és doctora en filologia semítica i en història medieval, i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la UB. El seu darrer llibre, L’islam avui (Fragmenta Editorial), constitueix una eina per orientar-se amb rigor i profunditat en alguns dels aspectes més controvertits relacionats amb l’islam i la seva inserció en el món contemporani.
Sovint em quedo parada amb alguns experts que en realitat no saben res

Després de dècades d’estudi i dedicació al món islàmic, Dolors Bramon és una de les veus més autoritzades del país per parlar amb criteri d’una cultura que tem ser estigmatitzada pels darrers atemptats a Barcelona i Cambrils.

Hi ha qui diu que la comunitat musulmana ha estat especialment afectada per l’accident. Com creu que ha encaixat els atemptats?
Com totes les persones de bé, siguin cristianes, musulmanes, agnòstiques o el que sigui: amb gran disgust i decepció en veure fins on pot arribar la maldat humana i, a mesura que passa el temps, amb ganes de superar-ho.
I com podrem fer-ho?
Un pas bàsic és evitar caure en el parany de confondre terrorisme amb islam. S’ha d’educar la gent perquè no cometi aquest error i reeducar qui ja l’hagi comès, perquè és molt greu. De fet, dubto que els terroristes de Ripoll hagin tingut una educació islàmica. I, si l’han tingut, no n’han fet cas, perquè si l’haguessin tingut no haurien actuat com ho van fer.
Una de les moltes imatges colpidores va ser la de l’abraçada d’un imam amb el pare d’un dels infants morts per l’atac en nom d’Estat Islàmic. Tot i això, hi ha qui pot tendir a malfiar-se d’ells...
Diversos imams han dit que no consideren com a tal la persona manipuladora de Ripoll. No era un dirigent espiritual com Déu mana, sinó un manipulador. De la mateixa manera, no crec que hàgim d’utilitzar l’expressió Estat Islàmic, perquè ni és un estat ni les seves accions estan d’acord amb la doctrina islàmica. És un nom que es posen ells i, naturalment, els interessa que en diguem així. Alguns d’aquests terroristes es presenten com a musulmans, però les paraules musulmà i terrorista no poden anar de costat, de la mateixa manera que islam i terrorisme no poden ser sinònims.
De tota manera, no creu que darrerament hi ha més interès per la cultura islàmica?
Hi ha hagut més interès, però també més tergiversació. Sovint em quedo parada per com alguns suposats experts en islam que no en saben res s’atreveixen a opinar. Jo també ho faig, però em penso que m’avalen 50 anys d’estudi. Em puc equivocar, com tothom, però veig moltes persones que no diuen el que haurien de dir. Molt expert de fireta.
Així doncs, veu més apropament o més distància?
Hi ha confusió, i la confusió és molt dolenta i fa mal. La instrucció, l’ensenyament i l’estudi són molt importants per evitar fets com aquest.
Cal més divulgació...
I també a la inversa. Seria molt important que hi hagués persones que es dediquessin a divulgar les creences del cristianisme als països islàmics, mostrant-ne les similituds i no pas exagerant-ne les divergències. Al cap i a la fi, cristians, jueus i musulmans diuen que adoren el mateix déu; el que passa és que cada grup ho fa a la seva manera. Algunes coses coincideixen i d’altres divergeixen, i per desgràcia hi ha persones que se centren a assenyalar més les diferències que no pas les similituds. Tot un perill.
Quin és l’origen de tot plegat?
Aquests últims 40 o 50 anys s’ha accentuat la malvolença d’Occident respecte a l’islam. Això es veu perfectament quan cau el teló d’acer i la Unió Soviètica perd pes en l’agenda mundial. Els occidentals han de substituir l’enemic soviètic per un altre que els uneixi, i és l’islam el que es presenta com a substitut de l’enemic comú. I per part dels musulmans, igual. Ells es troben que algunes de les seves publicacions diuen que tot el que arriba d’Occident és diabòlic. Són dos mons que sembla que juguin a enfrontar-se. Si procuressin l’apropament aniria tot molt millor. Però resulta que hi ha gent que fabrica armes, persones que les van a vendre... Així que els poders fàctics hi tenen molt a veure.
Per tant, podem dir que és un problema més polític que religiós?
És un problema polític, religiós..., amb molts factors i molt complex, i de molt difícil solució. Per solucionar-se, cal molta bona fe per les dues parts, molta educació, bona voluntat i ganes d’arribar a acords. No veig el personal gaire disposat a fer les paus, perquè hi ha fabricants i venedors d’armes que viuen d’això. Tots tenim al cap la imatge del rei donant-se la mà amb el de l’Aràbia Saudita, oi?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

En Joan, en Musa i les cosidores, un exemple de la diversitat de Salt

salt

L’AMB impulsa un servei metropolità de moto elèctrica compartida

Barcelona

Segellat de juntes, canvi de vàlvules i rajoles per obrir la piscina de Vallparadís el 22 de juny

Terrassa

S’amplien els topalls d’ingressos per tenir la T-Blanca dels busos

Terrassa
mediterrani

Llibertat pels nou acusats a Grècia del naufragi del pesquer 'Adriana'

barcelona
economia

La moda del te i les infusions creix

Barcelona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Es constitueix un nou Consell Assessor de Patrimoni Cultural

SANT FELIU DE GUÍXOLS
societat

Una forta pedragada afecta diversos punts del territori gironí

serinyà

Comencen a enderrocar l’edifici de l’antic prostíbul Vicente Ferrer

La Canonja