Societat

transport públic

S’ha acabat córrer

Dues línies del servei de bus nocturn de Barcelona, l’N1 i l’N9, ofereixen des de fa una setmana un servei de parades per a dones a la demanda per acostar les clientes a casa seva

La mesura pretén millorar la seguretat de les usuàries del servei

Moltes clientes encara desconeixen que poden fer ús de l’oferta del bus a la carta

Ho explica la Pilar, una dona de 29 anys, mentre amb una mà sosté el telèfon mòbil i amb una altra la nansa retràctil d’una maleta de petites dimensions: “Jo, quan baixo de l’autobús en plena nit, em poso a córrer fins a arribar a casa o truco a una persona i hi vaig parlant mentre dura el recorregut pel carrer.” No és l’única que té por d’endinsar-se tota sola en la foscor de la nit d’una gran ciutat. L’Ángel, un habitual de l’autobús N9, el mateix on viatja la Pilar, ho corrobora: “Moltes noies surten corrent, jo ho veig.”

Des del dissabte 24 de febrer, el servei d’autobusos nocturns de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana ha incorporat una experiència pilot que pretén contribuir a donar més seguretat a les usuàries del servei un cop baixen de l’autobús. Les línies de la companyia Tusgsal N1 i N9 han incorporat un sistema de parada a la carta que permet a les dones –i també als menors de 18 anys– sol·licitar que l’autobús s’aturi en el lloc que les deixa més a prop de casa, al marge de les parades habituals, però sempre dins de l’itinerari de la línia. Els usuaris ho han de sol·licitar al xofer, que tria el lloc i el moment més convenient per aturar-se i obre la porta davantera del vehicle, per on surt la passatgera.

“La idea és bona i em sembla una bona manera de millorar la seguretat, però de moment a mi encara no m’ho ha demanat ningú.” Així s’explica el Juan, xofer de l’autobús N9, que cobreix la ruta entre la plaça Catalunya de Barcelona i el municipi de Tiana, travessant Santa Coloma, Badalona i Montgat, i en què hi viatgen la Pilar, l’Àngel i un grapat més d’usuaris que majoritàriament han pujat al punt d’origen del servei i que van baixant fins a deixar el Juan tot sol a Montgat, abans d’enfilar l’últim tram fins a Tiana.

És precisament en aquesta última part del seu itinerari, entre Montgat i Tiana, on es pot demanar la parada a la carta, de la mateixa manera que a la línia N-1 es pot sol·licitar en el seu últim tram, per la Zona Franca. Però com que en aquest últim tram és on menys demanda hi ha –tret dels dissabtes a la matinada, que fan servir el bus els nois de Tiana que baixen a la discoteca de Badalona– i pràcticament ningú coneix la novetat de la parada a la carta, el nou servei encara no s’ha estrenat.

És divendres i l’autobús del Juan ha sortit poc després de la una de la matinada de la plaça de Catalunya. Aquest viatge és el que més passatgers porta, perquè arreplega tota la gent que ha trobat el metro tancat. A bord de l’autobús hi ha fonamentalment homes i durant l’hora i quart que dura el viatge el nombre de dones que hi pugen no arriba a deu, la majoria acompanyades per la seva parella.

La Pilar desconeix que s’ha posat en marxa el nou servei, i com ella la Laia, l’Elisabet i la Triina, una dona d’Estònia a qui li sembla “molt bona idea”, tot i que assegura que és un servei que ella no necessita perquè des que viu a Catalunya no ha tingut mai problemes de seguretat.

En canvi la Laia reconeix que de nit té “por” d’anar pel carrer i que més d’una vegada s’ha sentit violentada per nois que li han dit alguna cosa. “No només al carrer, al metro també m’ha passat”, detalla. De totes les passatgers de l’N9 només una, la Laura, està al corrent del sistema de parada a la carta i se sent molesta, com a dona, que s’hagin de posar en marxa mesures d’aquest tipus. “Aquest servei no hauria d’existir, no perquè no millori la nostra seguretat, sinó perquè hi hauria d’haver un nivell de civisme i convivència i de respecte que el fes innecessari.”

Vist el públic de l’N9, la necessitat de la parada a la carta sembla que tindria més sentit en trams com ara el del barri del Fondo, de Santa Coloma, molt densament habitat i també inhòspit quan la nit es converteix en matinada. És aquí on ha baixat la Pilar, empenyent la petita maleta i amb el seu telèfon a la mà. Aquesta nit, potser perquè va carregada o per la raó que sigui, no arrenca a córrer.

Qui sí que ho fa és el Juan, donant gas perquè el seu autobús va amb un retard d’11 minuts sobre l’horari previst. Mentre accelera en direcció a Tiana fa una última reflexió abans d’arribar a la fi del trajecte amb només 3 minuts de retard: “El temps de pas dels autobusos és de 20 minuts i això vol dir un temps d’espera llarg a les parades que es pot arribar a fer molt llarg de matinada per a una persona que espera tota sola.”

Una mesura que s’estén
L’autobús amb parada a la carta no és un invent català, si bé a més a més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ho apliquen també ciutats com ara Terrassa i Tarragona. La iniciativa va sorgir al nord de l’Estat espanyol i la primera ciutat que va adaptar el servei dels seus autobusos va ser Vigo. Després s’hi va afegir Bilbao i almenys Santander també ho té en marxa. Altres ciutats com ara Sant Sebastià estan estudiant si adapten el seu servei.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

QUART

La Festa del Fang s’avança al maig i amplia les activitats a tot el mes

QUART
societat

El Zoo provarà un sistema de filtres naturals per reutilitzar aigua

Barcelona
Urbanisme

Les obres del passeig de les Cales s’acabaran abans de l’estiu

Mont-roig del Camp
comerç

Barcelona és la capital amb més densitat comercial d’Europa

Barcelona
Estat Francès

Cauen les pales del Moulin Rouge

Barcelona
LA CELLERA DE TER

Els viveristes demanen que l’ACA els “obri l’aixeta” per no haver de tancar

LA CELLERA DE TER
campdevànol

Un projecte vol convertir el Ripollès en refugi de persones LGTBIQ+

campdevànol
gastronomia

Un ‘mercat’ gastronòmic quedarà obert al Port Vell

Barcelona

S’Agaró, un referent centenari

S’Agaró