Per quan un museu de cera a la Costa Brava?

El carnestoltes coincideix amb l'enrenou pel fet que el rei d'Espanya hagi pres la iniciativa política promovent un gran pacte contra la crisi. No tinc clar que els grans pactes estatals hagin convingut mai gaire als catalans, però després de llegir que Josep-Lluís Carod-Rovira (d'Esquerra Republicana de Catalunya) té una relació «fins i tot cordial» amb el rei i que li dóna suport, me l'embeino i tanco la boca.

L'altra notícia reial de la setmana, més comentada i tot al meu país, ha estat la retirada de la figura de cera de l'exgendre reial, don Jaime de Marichalar Jaime y Sáenz de Tejada, fill del comte de Ripalda i, divorciat, exduc de Lugo, exgrande de España i exexcel·lència. Van eliminar la fotografia de la web de la Casa Reial i aquesta setmana hem vist les imatges desoladores de com s'enduien la seva figura de cera de l'exposició.

Culmina així un procés de marginació gradual. Fa un parell d'anys els responsables del Museu de Cera de Madrid van separar-lo de la Família Reial i el van posar de comparsa a la secció de toros –s'havia anunciat el cese temporal de convivencia de la parella, però no tinc notícia de cap qüestió de banyes. Per compensar la peça retirada, el museu ara treballa en una figura de Cristiano Ronaldo. Sic transit etc., i ja tenim don Jaime al magatzem de desguàs del museu, entre un bosc de figures polsegoses, al costat de papes morts i dives oblidades, cames de cantants que han perdut la veu, braços d'astronautes perduts, caps de polítics que s'havien de menjar el món i altres víctimes dels crims del museu de cera. El problema és què se'n fa, d'aquestes figures. Tinc entès que de vegades se les torna amb un petit retoc estètic a alguna sala a fer piló de figurants plebeus. També se'ls deu poder tornar a fondre i enviar la roba a Càritas. La broma habitual és dir que se'n faran espelmes o que serviran per la depilació. Marichalar podria fer de maniquí d'una botiga cara i republicana. O donar-lo a la ciència i salvar vides servint de ninot a les simulacions d'accidents de trànsit que fan els dissenyadors d'automòbils. O sortejar la figura en una gala a favor d'alguna bona causa (molt adequat a la missió benèfica que sol atorgar-se la gent de sang blavosa).

Hi ha qui té la monarquia com un senyal de civilització i refinament, i qui ho veu com una irracionalitat profunda. En teoria els monarques estan per sobre de la política. Per això catalanistes com Joan Maragall o Jordi Pujol n'han estat partidaris, com una manera d'afeblir el rival. Però els monarques també són hereus (vaja, són bàsicament hereus) i et surten amb frases com que a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Gaire demòcrates no ho són. Ni moderns. I cada divorci i cada cop que es casen i barregen sang blava i vermella perden pedegree, i llavors s'ha de dissimular i acaben traient de la web o del museu de cera aquestes tares de la institució.

Molt preocupat pel tema dels residus, m'agradaria des d'aquí proposar una solució ecològica per museus de cera d'Europa que es trobin en situacions tan incòmodes i, per desgràcia, cada dia més corrents com la viscuda recentment al museu de cera madrileny. Un Cementiri de la Noble Figura (o Magatzem Temporal de Residus Nobles) que solidàriament proposo pel meu poble, que és a la Costa Brava. Es podria fer un conveni amb la tot just creada Fundació Príncep de Girona. Convenientment promocionat, promouria la investigació i atrauria el turisme cultural.