Societat

GEMMA LOPE

RESPONSABLE DE RELACIONS EXTERNES DE LA FUNDACIÓ PREVENT

“Les barreres invisibles dels prejudicis són més difícils de salvar”

La Fundació Prevent organitza per dissabte a Llavaneres la Prevent Moonrunning, una competició inclusiva que vol posar l’accent en la importància de facilitar l’accés a l’esport a tothom

Organitzen una cursa solidària i inclusiva. En què consisteix?
En realitat, són diverses curses. La Prevent Moonrunning inclou dues trails nocturnes de vuit i quinze quilòmetres, una cursa urbana de cinc quilòmetres, circuits per a infants de quatre a dotze anys i tot un seguit d’activitats al voltant de les curses per convertir-ho en una jornada esportiva familiar.
Qui hi pot participar?
Està oberta a la participació de tothom. El nostre objectiu era fer-la el més inclusiva possible. Gràcies a l’assessorament tècnic de les tres federacions catalanes d’esports adaptats vam aconseguir que les curses de cinc quilòmetres i les de nens siguin totalment accessibles, no hi ha cap desnivell que una persona en cadira de rodes no pugui salvar ella sola. Les curses de muntanya tenen una sèrie de dificultats però l’hem feta accessible per a les persones amb discapacitat visual que practiquen aquest esport. Hi haurà un intèrpret en llengua de signes per donar suport als participants amb discapacitat auditiva i persones de la fundació que hi seran de suport tota la nit.
Quina és la finalitat solidària?
La recaptació es destina totalment a projectes solidaris . El 75% va als campus infantils de persones amb paràlisi cerebral. La resta ho donem a l’associació Llavaneres Contra el càncer, una associació local que ens ajuda des de la primera edició.
Quants anys té la Moonrunning?
Aquest és el tercer any. Vam triar Llavaneres perquè ja hi havia una cursa nocturna, nosaltres la vam fer inclusiva i accessible i ens van acollir molt bé. Voldríem arribar a molta més gent, fer-la molt més inclusiva i aconseguir algun patrocini econòmic per assegurar-ne la viabilitat. Fem donació del cent per cent de l’import de les inscripcions i l’esforç econòmic és alt. La fem gràcies a l’aportació de l’Ajuntament i de les empreses que ens ofereixen productes.
Queda molta feina per fer en l’àmbit de l’esport adaptat?
Moltíssima, tant per garantir l’accés de totes les persones com per fomentar l’esport base per a nens i nenes amb discapacitat, perquè els aporta beneficis físics, valors i inclusió. L’esport adaptat és a anys llum pel que fa a patrocinis i de notorietat mediàtica. L’objectiu seria parlar d’esport inclusiu o, fins i tot, d’esport sense etiquetes.
Treballen també l’àmbit laboral. Les empreses són receptives amb la diversitat funcional?
La inserció laboral és el gran pilar de la fundació. Per sort, la societat ha fet un canvi important els darrers anys i llegeix la diversitat en un sentit positiu. Això empeny les empreses a obrir-se a contractar personal amb alguna discapacitat.
La legislació hi ajuda?
Sí, però tres de cada quatre persones amb discapacitat són desocupades. Encara no hem arribat on caldria.
Quines són les principals dificultats a l’hora de trobar feina?
Cada cop es demanen perfils més exigents. Ara el més demandat són perfils tecnològics. Hi ha entorns laborals amb molts nivells d’estrès, poc compatibles amb algunes discapacitats. D’una altra banda, tot i que és cert que la societat ha avançat, les barreres invisibles dels prejudicis són les més difícils de salvar. Les qüestions d’accessibilitat pel que fa a barreres arquitectòniques i tecnològiques estan força salvades.
Treballen en el foment de l’emprenedoria per l’autoocupació?
Sí, tenim quaranta projectes i la darrera edició es va tancar amb deu empreses en marxa. Aquestes xifres ens fan creure que és una opció molt viable. Les persones amb discapacitat es troben amb més barreres per accedir al mercat laboral i això les fa més lluitadores. Per això, els índex de posada en marxa de negocis propis és molt alt.
Com els ajuden?
Els donem els recursos perquè puguin tirar endavant el seu projecte. Tenim un acord amb Esade i els proporcionem una formació en emprenedoria amb una de les millors escoles de negocis del món. Durant el temps que dura la formació, han d’elaborar un pla de negoci acompanyats per un tutor. Quan acaben la formació, els millors projectes tenen una beca per ajudar a posar en marxa el pla de negoci. També hem posat en marxa un programa per acompanyar i formar en àmbits més concrets les persones que han arrencat el negoci.
Com tiren endavant els projectes en un context de retallades?
Optimitzem al màxim els recursos, mirem de ser innovadors i també busquem noves fonts de finançament.
Treballen en nous projectes?
Treballem per començar nous projectes en l’àmbit de l’esport. El 2019 serà un any de molts projectes nous i de transformació a la fundació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Museu d’Història estrena itinerari basat en els escrits de Josep Turon

girona

Reclamen que no treguin el barracó de l’escola perquè és l’únic refugi climàtic

CORNELLÀ DE TERRI

El Bisbat d’Urgell denuncia la suplantació del bisbe Joan-Enric Vives a un vídeo difós a les xarxes

La Seu d’Urgell

Investiguen una empresa nàutica per acumular residus de forma irregular

roses
societat

Impulsen un projecte per reforçar l’atenció a salut mental a zones rurals del Senegal

Barcelona
gastronomia

El ‘hat trick’ d’Albert Adrià

Barcelona
societat

El voluntariat enganxa: “un cop comences, ja no pots deixar-ho”

Una empenta a la pesca

BARCELONA
Ferran Martínez
Patró major de la Confraria de Pescadors de Blanes

“Tenim molta pressió i no se’ns reconeix la feina que fem”

blanes