L’últim viatge de Madeleine Carroll

El llegat documental de l’actriu britànica Madeleine Carroll, amb un miler de cartes i altres documents i quatre centenars de fotografies, ha estat donat recentment al Museu del Cinema de Girona pel seu hereu, Narcís Ponsatí, germà de la que va ser assistenta i acompanyant de l’actriu, Anita. Però els artífexs del rescat de les despulles de l’artista han trobat a faltar la reivindicació de l’altra part de la història, la del trasllat de les restes de l’artista des del cementiri de Fuengirola, després de la seva mort, el 1987, a Marbella, cap a Calonge.

Tot just se n’acaben de complir els 20 anys. Va ser el novembre del 1998, després que un palamosí, Josep Esteva, hagués trobat el nínxol de l’actriu al cementiri malagueny, clausurat i en procés de trasllat de les restes que fossin reclamades. Segons Esteva, no era el cas. Corrien risc d’acabar en una fossa comuna i amb el palafrugellenc Lluís Molinas van anar a trobar l’aleshores alcalde calongí, Josep Roselló.

“Calonge té un deute amb Madeleine Carroll, perquè va ser de les primeres a difondre la marca Costa Brava i les tradicions d’aquí”, recorda Molinas que va dir a l’alcalde, i encara ho pensa, dues dècades després. Després d’una feixuga negociació a distància, el 6 de novembre del 1998, van rebre el fèretre i el van inhumar, juntament amb les restes de la seva mare, Helene, en una sepultura cedida pel consistori, on encara reposen. L’artista Modest Cuixart es va encarregar del disseny de la làpida, de marbre negre, i li van dedicar una homilia amb el fèretre cobert per la bandera britànica i la senyera. Molinas va presentar, aquell mateix dia, el seu llibre La senyora de Treumal, reeditat el 2012. “La vostra Costa Brava serà el meu lloc de repòs”, havia declarat, el 1935, al setmanari palafrugellenc Baix Empordà, i malgrat que després, a finals de la dècada del 1960, n’havia fugit, cap a la Costa del Sol andalusa, a la recerca d’una tranquil·litat que a Calonge havia començat a perdre, el cúmul de casualitats i esforços individuals va fer possible rescatar el seu altre llegat. Es complia així de retruc la voluntat de joventut de la que es recordarà sempre com una de les primeres dives d’Alfred Hitchcock.