Societat

Participació ciutadana

Madremanya, d’aquí a 10 anys

L’Ajuntament demana als veïns com volen que sigui el municipi a mitjà termini

Servirà per detectar mancances a treballar

Les guies turístiques qualifiquen Madremanya, situat entre la plana i la muntanya dels Àngels, com a guardià de tot l’encant dels pobles medievals de la comarca. Té l’atractiu d’un nucli antic i de rutes paisatgístiques per les Gavarres. Amb menys de 300 habitants –283 segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya–, l’Ajuntament vol que els seus veïns “marquin el camí” de com ha de ser Madremanya d’aquí a 10 anys. El seu alcalde, Albert Peracaula, defineix així el pla estratègic de desenvolupament local de Madremanya. “Volem analitzar plegats on som i reflexionar cap a on ens agradaria anar”, assenyala.

Educar en l’empoderament

Per elaborar aquesta diagnosi del present del municipi es va repartir amb el butlletí municipal passat un qüestionari amb l’objectiu que els veïns el responguessin. Hi ha de termini fins al 30 de gener. Peracaula explica que la idea és que el qüestionari s’ompli preferiblement “en família”. Es tracta que els més petits també opinin sobre com volen que sigui el municipi on viuen d’aquí a 10 anys, pensant en el seu futur. Després d’un període amb un pes important de població envellida, hi ha hagut en els últims anys un increment de població i un creixement “amb famílies amb fills que s’hi han establert”, destaca l’alcalde de Madremanya. L’objectiu de participar en l’enquesta en família és també el “d’educar en l’empoderament de la gent en quant a la participació política”. L’alcalde reconeix que costa que la ciutadania s’impliqui en els processos participatius, fins i tot en poblacions de milers d’habitants: “M’entristeix”, assenyala. Fa 15 anys, arran de l’Agenda 21, el consistori ja va demanar als veïns quines eren les seves demandes. Ara es demana, d’una banda, una valoració actual d’aspectes socials, culturals, econòmics i territorials i, d’una altra banda, les febleses. L’alcalde té clar, però, que l’habitatge i la necessitat de fibra òptica són “dues que sortiran” però alhora espera que se’n detectin “d’altres”. Al febrer s’analitzaran les respostes i després hi haurà reunions de diagnosi. S’espera que el procés obert duri entre cinc i sis mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El vi badaloní de Sant Jeroni

Badalona
GIRONA

El caos a Rodalies afecta veïns i visitants de la mostra floral

GIRONA
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Reforma integral del pàrquing a la Corxera, amb tarifes toves

SANT FELIU DE GUÍXOLS
MEDI AMBIENT

Plantats 500 ceps terrassencs més a la finca de Mossèn Homs

TERRASSA
LA CRÒNICA

‘Ace’ i partit al paternalisme tennístic

MEDI AMBIENT

Calella deixa en mans de la natura la recuperació de la sorra perduda a la platja de Garbí

CALELLA
GIRONA

L’Ajuntament es queixa de falta de recursos extra per executar els projectes dels fons Next Generation

girona
SOCIETAT

Recerca pilot de la URV per detectar a Tarragona el sensellarisme ocult

TARRAGONA
Estats Units

Mor el pacient que va rebre un ronyó de porc modificat genèticament

Barcelona