el confinament, en primera persona
Per quedar-se a casa
El Punt Avui ofereix dues planes diàries amb testimonis ciutadans sobre com passen aquests dies de confinament
Cuineres, escriptores, músics, professors...diferents ciutadans de Catalunya desfilaran cada dia en la nova secció d’El Punt Avui per explicar com afronten el confinament i cm els ha alterat el dia a dia.
“Passo els jorns a l’estudi entre piles de llibres desendreçats”
“Cada dia pujo les escales de casa com d’habitud, i passo els jorns en el meu estudi entre piles de llibres desendreçats. És un beneït caos que poc té a veure amb el cruel ordre i la cruent tranquil·litat de l’exterior. Les classes virtuals sobre iconografia a la UdL em posen els noms de Panofsky, Saxl o Gombrich a la boca, i soc feliç. I parlo sobre art medieval als meus alumnes de la UOC, i també ho soc. L’alegria es desboca, tanmateix, quan trobo paper higiènic al supermercat. La vida, amigues i amics, també és això.”
“Tancat a casa, amb noves rutines, treballo, llegeixo i escric”
“Soc d’esmorzar a fora, d’uns quants tallats de màquina al dia, de feina al despatx de l’Icrpc i a fora, d’anades i vingudes, actes i presentacions. Això s’ha acabat. Tancat a casa: treballar, llegir i escriure. Noves rutines: torrades i Nespresso; treball al jardí; dosis de TV al vespre i sempre acompanyament musical: de Serrat a Jean Ferrat i més francesos, els fados de Cristina Branco, les Variacions Goldberg. Patir i emocionar-me. Deixar volar la imaginació i que el pensament salti les barreres físiques del confinament.”
“Estic permanentment connectada i el mòbil treu fum”
“Estic permanentment connectada. Faig unes quatre videoreunions al dia amb companys del Parlament i d’Esquerra. El mòbil treu fum, i segueixo les notícies minut a minut. M’he hagut d’adaptar al teletreball, però amb la mateixa vocació de servei de sempre. Intentem acompanyar el govern i els ajuntaments amb les mesures per superar aquesta crisi sanitària. En les estonetes lliures, he aprofitat per treure la pols de la guitarra i recuperar vells acords. Diuen que qui canta els mals espanta...”
“La gestió no s’atura, al revés: calen respostes ràpides”
“Estic a casa connectada tot el dia, amb reunions telemàtiques amb el comitè d’emergència, amb l’equip de govern, amb els portaveus i amb moltes entitats. La gestió no s’atura, al revés: calen respostes ràpides i ho estem fent amb l’esforç de moltes persones que mantenen els serveis essencials. Les gestions m’ocupen quasi tot el dia, però reservo els vespres per a la família. I intento cuinar i llegir una estona abans d’anar a dormir.”
