Tothom sap que el millor per a la congestió nasal són els bafs d'eucaliptus o que contra la tos nocturna un bon remei és deixar una ceba partida per la meitat a la tauleta de nit. Per contra ja no hi ha tanta gent que sàpiga que el xarop de julivert és diürètic i bo per a les dietes o que la farina de garrofa, dissolta amb aigua o llet, va bé per a les diarrees. Vanessa Fibla, una jove estudiant de químiques de la URV, ha elaborat un treball de recerca Cura sana. Remeis tradicionals d'Alcanar, en què cataloga 48 plantes diferents que es troben als voltants del seu poble i que la gent gran encara les fa servir com a remeis casolans. Va ser el seu treball de segon de batxillerat, que va presentar a l'IES Sòl de Riu d'Alcanar i amb ell ha guanyat diversos premis: el premi del Consell Social de la URV, el de la segona Festa de l'Enginy de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el segon premi Ramon Calvo de Deltebre. L'últim reconeixement el va rebre fa dos caps de setmana durant les primeres Jornades Mediambientals d'Alcanar. Fibla va fer una conferència i va tindre una parada pròpia a la primera Fira Ecofruit per explicar les propietats curatives de les plantes que durant el curs 2008/2009 va collir, va assecar i va catalogar, i també dels 26 preparats, entre olis, pomades, xarops o tintures, que a partir d'aquestes plantes va elaborar seguint les instruccions dels seus informants: unes 36 persones que tenien entre 45 i 90 anys.

«Sempre m'ha sabut greu que es perdessen les tradicions i per això vaig fer aquest treball per conservar aquest saber popular», explica Fibla, tot precisant que el seu avi era pastor i que va morir quan ella feia primer de batxillerat, just un curs abans de fer el treball de recerca. «Em va entristir molt pensar que tot el que sabia sobre les plantes es perdria», diu.

La seua sensibilitat per les tradicions, el fet que el «món de les herbes» sempre li ha agradat, sumat a la seua vocació per la química, han creat una base perfecta per destil·lar un treball de recerca ple de curiositats. Així, entre els preparats elaborats per aquesta jove de 19 anys, hi ha la cera nova, una pomada feta amb cera verge i albergínia. «Es fa servir per treure les punxes i desinfectar la ferida que provoquen. També va bé per fer madurar els grans i per als llavis tallats», diu. Entre els 26 preparats també té xampú d'àloe, tintura de romer –feta amb alcohol de 90 graus–, que va bé per combatre la retenció de líquids, o alcohol també de romer, que s'utilitza per al mal de les articulacions o simplement per desinfectar les ferides. A més, destaca com a remei infal·lible per eliminar les berrugues el suc de ceba. «Agafes una ceba, la partixes per la meitat, la tapes i la guardes a la nevera i farà un suquet. Aquest suc l'agafes i el fregues per la berruga, cada dia fins que desapareix», explica, i alerta que perquè aquest remei funcione cal molta constància.

El secret d'aquestes plantes remeieres és no només conèixer-les sinó també saber quan s'han de collir: abans o després de la floració. Després queda la feina de preparar les pocions, algunes són immediates, d'altres com el xarop de plantatge requerixen mesos. Fins a tres mesos han d'estar les fulles d'aquesta planta colgades sota terra amb sucre perquè després es puga fer servir el seu líquid per combatre les bronquitis i els constipats de pit.