Simbiosi centenària

Si el setembre del 1919 un grup de joves i entusiastes excursionistes, apassionats per la cultura del territori –el gust per fer cims i alhora per l’art– i esperonats després d’una caminada a les mines de Celrà, no haguessin estampat la seva signatura en el manuscrit dels primers estatuts d’una societat excursionista i esportiva, en un acte fundacional que l’historiador Joaquim Nadal defineix d’“agosarament i de visió de futur”, Girona no seria la que és. Reivindicar i relatar aquesta relació d’“interdependència”, una simbiosi centenària, entre el club i la ciutat, és la voluntat del llibre El GEiEG i Girona. Girona i el GEiEG, que ha dirigit Joaquim Nadal i en què han participat l’historiador Josep Clara, l’arxiver Lluís-Esteve Casellas, l’escriptor Josep Maria Fonalleras i la historiadora Rosa Maria Gil. Editat amb motiu del centenari de l’entitat i amb previsió de presentar-se el dijous 14 de gener a les 19 h a l’Auditori Viader, vol posar en relleu el pes del GEiEG a la ciutat. Nadal recorda que en les Històries de Girona publicades no han atribuït al GEiEG aquest pes determinant, i en aquest sentit el llibre vol restituir-ho: “Demostrar que Girona sense el GEiEG seria una altra cosa diferent. Pel pes de les instal·lacions, de l’activitat, de la massa social, per la seva evolució històrica, és un element indispensable en tot aquest segle.” “La interrelació entre el GEiEG i la ciutat és constant i permanent. Caminades, curses, pedalades, pujades, aplecs sardanistes, concursos de dibuix... es reparteixen generosament en l’agenda ciutadana. Hi ha, al voltant de tota aquesta activitat, un fil conductor de cultura i de catalanitat. És el fil de la història”, escriu Nadal. El llibre també vol ser un “guió” per a la recuperació de la memòria històrica, ja que en cent anys s’han perdut molts fils de memòria.

El 2020, que havia de ser un any “d’eclosió eufòrica de cent anys de vida associativa, ha estat un gran test de supervivència”, remarca Nadal amb relació a les inundacions del Glòria, que van malmetre les instal·lacions de Sant Ponç, i la crisi de la pandèmia. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, també s’hi refereix en el llibre quan recorda que “l’efemèride ha estat una constant cursa d’obstacles, en un any en crisi permanent que ens ha posat a tots a prova”. Madrenas assenyala també aquesta evolució de Girona lligada a la del GEiEG. El president del GEiEG, Francesc Cayuela, remarca que és una història de compromís amb la ciutat i el país.

No s’ha volgut fer un relat estricament de fets o cronològic, sinó una anàlisi d’aquest vincle entre la ciutat i el GEiEG posant l’accent en aquesta dimensió “plural i oberta” del grup en tots els àmbits i remarcant-ne el civisme, la cultura, l’esport i l’excursionisme. Nadal destaca l’estructura per seccions i és aquest caràcter poliesportiu el que va més enllà dels aspectes estrictament esportius amb una dimensió cultural molt clara. Rosa Maria Gil s’encarrega d’aquest relat i fa, per una banda, un recorregut geogràfic pels diversos locals socials del GEiEG, i, per l’altra, recull aquest pols cultural. Així, el 1922 es presenta la secció artística que organitza una primera mostra de treballs de fotografia, pintura i dibuix a la Galeria dels Bells Oficis de la Rambla. Per Fires del 1924, es reconverteix la mostra en concurs, al qual es presenta un jove Dalí.

Joaquim Nadal i Josep Clara s’han encarregat de l’anàlisi històrica del grup en el context de país. Amb els anys de la República, Josep Clara explica que si bé l’entitat “pretenia moure’s al marge de la política de partits, no pogué evitar el compromís de la definició”. Així, el grup va donar suport a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ja des del 1931. També, durant els tres anys de guerra, el grup va articular accions de solidaritat. Quant a l’anàlisi de la dimensió esportiva, Lluís-Esteve Casellas fa un exhaustiu repàs de les fites més rellevants del GEiEG, però també dels inicis de la pràctica esportiva a la ciutat. En els annexos, s’hi inclouen quadres amb els esportistes medallistes en els Jocs Olímpics i atletes amb campionats del món, d’Europa, d’Espanya i Catalunya. També s’hi inclouen un recull fotogràfic històric i les dades rellevants de les juntes i presidents. Joaquim Nadal recorda que en un moment en què no existeixen polítiques en l’àmbit esportiu, clubs com el GEiEG fan aquesta tasca, “i quan arriba la gran onada de la municipalització, el GEiEG ja té un arrelament tan intens que a la vegada complementa l’activitat municipal”. Aquesta simbiosi profunda amb la ciutat es reforça quan el club disposa d’instal·lacions pròpies a Sant Ponç, des del 1970; les de Sant Narcís, des del 1975, i les de Palau.

L’escriptor Josep Maria Fonalleras s’encarrega de la dimensió social i cívica del GEiEG. La concentra en tres esdeveniments que són “corol·lari i resum de la història grupista: els aplecs, les festes del pedal i la pujada als Àngels”. Per Josep Maria Fonalleras, defineixen l’essència del GEiEG. El primer aplec s’organitza l’11 de maig del 1930 a Rocacorba i reuneix, segons les cròniques, 1.684 persones. Amb una dècada, aquell dia, escriu Fonalleras, se certifica la voluntat del GEiEG “d’esdevenir un inevitable punt de referència social a Girona”.