Societat

ISABEL GIMENO

Presidenta Cooperativa Roba Amiga

“Com més roba recollim, més llocs de treball podem crear”

L’any passat vam recollir més d’11.300 tones de roba a Catalunya, fet que ha permès crear 184 llocs de treball d’inserció
Entrar en un itinerari d’inserció permet recuperar o adquirir hàbits laborals i especialitzar-se en un ofici per accedir a un lloc de feina al mercat ordinari

La cooperativa Roba Amiga, formada per set empreses d’inserció –ADAD-L’Encant, Andròmines, Engrunes, Formació i Treball, Recibaix, Solidança Treball i Troballes– treballa amb l’objectiu d’enfortir l’acció social i afavorir la inserció laboral de les persones en situació de vulnerabilitat mitjançant la gestió del residu tèxtil a Catalunya a través de l’administració dels contenidors i la recollida de roba usada. Actualment dona feina a 284 persones –184 de les quals realitzen un itinerari d’inserció– i disposa de 2.296 contenidors taronges repartits per uns 445 municipis i empreses de tot Catalunya, els quals l’any passat van recollir més d’11.300 tones de roba.

Aquestes xifres posen en relleu l’increment de la consciència ciutadana sobre les donacions de tèxtil?
La recollida d’aquesta fracció augmenta a poc a poc, tot i que encara estem molt per sota dels percentatges que hauríem de recollir selectivament. Estem en una mitjana d’1-3 kg per habitant a l’any, tot i que hi ha alguns municipis (pocs) que arriben als 4 kg, però molt lluny del residu que es genera, que segons l’Agència de Residus de Catalunya són 20 kg per habitant a l’any. Molta roba va al contenidor gris, ja que la gent si no té el contenidor a prop la llença al rebuig i, un cop s’ha barrejat amb la resta ja no es pot recuperar i va a parar a l’abocador o a incineració, fet que comporta un impacte negatiu per al medi ambient. Falten punts de recollida per arribar als objectius i també sensibilització mediambiental perquè és posi aquesta fracció al contenidor corresponent.
Quin procés segueix aquesta roba un cop arriba a la planta de tractament?
Un cop arriba a les nostres plantes de tractament de preparació per a la reutilització (PxR), es descarrega en gàbies, es pesa i es registra en un sistema de gestió. Seguidament es classifica i es tria per fracció i qualitat. Segons la qualitat va cap a les nostres botigues o cap a mercats d’altres països d’Àfrica o l’est d’Europa. Pel que fa a la fracció de reciclables, actualment s’estan fent moltes proves innovadores al nostre país amb aquest residu per no haver d’enviar-ho a països asiàtics, fet que comporta grans impactes per a la sostenibilitat del planeta. Cal remarcar, també, que Roba Amiga fa molta donació de roba a través de Serveis Socials. En percentatges, podem dir que un 50% es torna a posar al mercat per al seu nou ús; un 45%, a reciclables, i un 5% va a l’abocador o a la cogeneració elèctrica i calorífica.
Remarquen que la gestió del residu tèxtil evita l’emissió d’unes 40.000 tones de CO2 a l’atmosfera (acció que equival a un avió ple que viatja cada dia durant un any de Barcelona a Nova York).
La indústria tèxtil és la segona més contaminant en emissions de CO2. Per exemple, per produir un sol texà es necessiten fins a 8.000 L d’aigua, una gran quantitat de pesticides i tints, i s’emeten fins a 20 kg de CO2 cap a l’atmosfera. Així doncs, el fet de poder gestionar el residu tèxtil i reutilitzar-lo té un doble benefici ambiental: evitem les emissions del seu tractament finalista i també les emissions de la producció i transport de noves peces de roba, així com totes les matèries primeres necessàries per produir-les.
Però, a banda d’aquesta consciència ambiental, el valor del projecte tèxtil de Roba Amiga va més enllà: el gest de dipositar la roba als contenidors permet crear llocs de treball d’inserció per a persones en situació de vulnerabilitat social.
Sense cap dubte, el valor diferencial del programa Roba Amiga és l’acció social de les entitats que conformen la cooperativa, totes les entitat són empreses d’inserció. Per aquesta raó, un 65% dels llocs de treball dedicats a aquesta activitat estan reservats per realitzar itineraris d’inserció sociolaboral a persones que es troben en situació de vulnerabilitat social. El perfil majoritari de les persones beneficiàries és: dones que han patit violència de gènere, dones amb càrregues familiars, persones migrades, joves menors de 30 anys i persones en situació d’atur de llarga durada, entre altres col·lectius. Aquestes persones arriben a les entitats a través de les àrees de Serveis Socials municipals i treballen en les diferents fases de la gestió del residu tèxtil recollit als contenidors taronges. Per tant, com més roba recollim, més llocs de treball podem crear.
Què els suposa poder treballar?
Per a totes les persones el treball és el que ens dignifica i, en el cas de les persones derivades dels Serveis Socials que són contractades per empreses d’inserció, els suposa deixar de ser dependents d’ajudes a ser treballadors/es amb tots els drets i deures que això significa. Formar part d’un itinerari d’inserció vol dir que tens professionals que t’acompanyen durant tota aquesta trajectòria, tant en el vessant emocional com en l’adquisició de competències tècniques. Sempre amb l’objectiu clar que el seu pas per l’empresa és temporal i a la vegada una gran oportunitat per incorporar-se a l’empresa ordinària. En definitiva, entrar en un itinerari d’inserció permet recuperar o adquirir hàbits laborals i especialitzar-se en un ofici per accedir a un lloc de feina al mercat ordinari (i l’entitat segueix fent seguiment a la persona durant sis mesos). Cal dir que tenim moltes empreses fidels, ja que moltes tenen bones experiències amb els nostres treballadors/es, a la vegada que els beneficia complint els objectius de responsabilitat social corporativa.
Seguiu i defenseu un model d’economia circular i sostenible.
L’economia circular persegueix la reducció de l’extracció de matèries primeres del medi i per això és clau la transformació de residus en recursos, que és precisament el que des de Roba Amiga hem aconseguit: donar una segona vida a la roba que ens arriba perquè no es converteixi en un residu, i reintroduir-la en la cadena de valor com a articles de qualitat que generen economia circular amb beneficis socials. Es generen molts més llocs de treball amb la reutilització de materials que amb la seva incineració –per 10.000 tones de residus incinerats es crea un lloc de treball, però si es preparen per a la reutilització se’n poden crear 296. Així doncs, dipositant la roba en desús als contenidors taronges obtenim un doble benefici positiu per a la nostra societat, ambiental i social.
Afirmen que el 2025 tots els municipis hauran d’establir una recollida separada dels residus tèxtils per afavorir-ne el reciclatge i contribuir a l’economia verda i circular.
A partir del 2025 serà obligatòria la recollida selectiva del residu tèxtil. A Catalunya la gran majoria de municipis ja tenen un sistema de recollida amb contenidor de roba gràcies als convenis amb entitats socials de la cooperativa Roba Amiga, o altres gestors similars. No obstant això, el desplegament de contenidors és clarament insuficient per poder arribar als nivells de recollida selectiva estipulats per al 2030 del 60%, ja que actualment la recollida de residu tèxtil s’estima que és un 12% del residu que se’n genera. Per aquest motiu, cal incrementar els esforços i augmentar els punts de recollida, alhora la valorització d’aquest residu recollit serà cada vegada més complicada, per la disminució de la qualitat del material recollit i per les limitacions en el mercat de la reutilització. Dins aquest context, és clau el desenvolupament de la responsabilitat ampliada del productor per a la indústria tèxtil. Des del sector social treballem impulsant el mercat de segona mà i la millora en la gestió d’aquest residu amb impacte en creació de llocs de treball socials, i veiem la necessitat de la creació d’un SCRAP (sistema de responsabilitat ampliada del productor) de tèxtil que garanteixi objectius ambientals i socials i fomenti l’ecodisseny i una moda més sostenible.
La societat està prou conscienciada?
Malauradament el consum de roba de manera compulsiva i superficial està àmpliament estès en la nostra societat. Més que cobrir una necessitat bàsica, actualment la roba cobreix necessitats emocionals i d’identificació social, i el fast fashion ha inculcat encara més la tendència a comprar molta roba, amb diverses temporades durant el mateix any. Evidentment tant la venda de roba com els residus van en augment. La clau és transformar aquests vincles emocionals d’identificació cap a valors de sostenibilitat, roba de qualitat i moda més circular. Ha de ser més cool consumir moda sostenible i durable que roba de baixa qualitat que es transformarà ràpidament en residu. Aquest és, doncs, un gran repte per a la nostra societat i aquest nou sector emergent de la moda sostenible.
També seria un bon moment per plantejar-se la pregunta: qui fa la meva roba?, d’on surt?
És important la sostenibilitat en la producció del tèxtil però també és fonamental garantir que les persones que treballen en la indústria tèxtil vegin respectats els seus drets socials, de salut i laborals. És àmpliament sabut que la gran producció de tèxtil es realitza a les maquiles del Sud-est asiàtic, la Xina, l’Índia, el Pakistan... En condicions de desigualtat salarial en el millor dels casos.
Què pot fer la moda per deixar de ser una de les indústries més contaminants del planeta?
Incorporar tot tipus de criteris de sostenibilitat en la producció és clau per disminuir els impactes de la indústria tèxtil i reduir emissions de CO2. Es necessita un model de moda circular, amb peces de roba durables i fàcilment reutilitzables i reciclables. Però és bàsic que no es faci servir la moda sostenible i l’economia circular com un greenwashing per a la indústria, i caldrà establir objectius quantitatius significatius que indiquin una circularitat real i no simbòlica, especialment en les grans marques. L’obligatorietat d’incorporar un % de tèxtil reciclat en la producció fa possible el tancament del cicle dels materials, i la proximitat en la seva producció disminueix el seu impacte en emissions.
Com els està afectant la pandèmia?
Actualment, les entitats de la cooperativa ja estem majoritàriament al 100% de l’activitat, excepte les que se segueixen veient afectades per les restriccions com ara el tancament de les botigues durant el cap de setmana. L’impacte econòmic ha sigut molt accentuat, ja que hem tingut les botigues tancades durant dos mesos amb tot el que significa de pèrdues. També hem fet acompanyament emocional durant l’estat d’alarma i hem ajudat moltes persones en diferents situacions. Un fet a remarcar ha sigut la gran xarxa entre entitats per poder arribar al màxim de persones i així optimitzar recursos de tot tipus, humans, logístics i materials. Es van fabricar i repartir mascaretes, aliments... Va ser una marató de feina i a la vegada de solidaritat. També quant a recerca de feina i oportunitats d’inserció laboral, el 2020 ha estat un any molt més complicat. Tot i això, les empreses d’inserció hem treballat en ferm per mantenir la majoria de llocs de treball, sobretot els destinats a persones en procés d’inserció laboral. El programa Roba Amiga ha continuat sent referent en l’impuls de l’economia social i s’han pogut mantenir amb molt d’esforç els llocs de treball.
La vulnerabilitat social també creix.
Amb la crisi de la pandèmia hem tingut un augment de la demanda de feina, ja que moltes persones s’han quedat a l’atur, fet que posa en relleu encara amb més incidència la vulnerabilitat social que pateixen molts dels col·lectius. La pobresa s’està agreujant i s’està deixant un mercat de treball molt pitjor del que teníem. Necessitem més recursos per fer front a les situacions de pobresa i d’exclusió social que ens deixarà el virus. En els propers anys ens trobarem amb dos grans reptes que caldrà abordar i que poden crear sinergies negatives en la societat: la situació socioeconòmica derivada de la pandèmia i el canvi climàtic.

UN ANY ATÍPIC

L’any 2020 es va veure marcat per una pujada i baixada constant de donacions de roba, ja que durant els mesos de confinament les persones –tot i fer el canvi d’armari i aprofitar per fer neteja de roba– es van mostrar més cautes a l’hora de portar la roba al contenidor i no va ser fins a inicis d’estiu, quan tothom podia sortir al carrer, que va haver-hi un pic molt fort de donacions. Un fet que “va provocar una saturació als magatzems, que, després d’haver tingut les botigues tancades durant mesos i la planta de producció a mig gas, no havien pogut donar sortida a la roba dels primers mesos de l’any”. Tot i així, no es va recollir més roba que l’any 2019, sinó que es va baixar un 8%. A través de convenis o contractes, els ajuntaments poden ubicar contenidors de Roba Amiga a la via pública per recollir el residu tèxtil i ajudar les persones del municipi (Robaamiga.cat).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Proposen ubicar dos grans aerogeneradors al parc de Collserola per obtenir energia verda i conscienciar la ciutadania

barcelona

La Comissió de Salut Pública aprova la tercera dosi per a les persones que viuen en residències

Madrid

El TSJC torna a denegar l’obertura de l’oci nocturn, tot i un vot particular a favor del sector

barcelona

El Gremi d’Hotels demana deixar enrere la Barcelona “lletja i desendreçada”

barcelona

Salut descarta per ara vacunar als instituts pel bon ritme d’administració del vaccí entre els alumnes

barcelona

El Procicat prorroga les mesures de contenció de la Covid-19 fins al 23 de setembre

barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Més ruixats

Barcelona

El preu de la llum baixarà 22 euros en un dia però continuarà en màxims

Madrid

FACUA crida al boicot contra Iberdrola, Endesa i Naturgy pel seu “xantatge” i “abús tarifari” en el preu de la llum

barcelona