“Volem anar millor”

A Mustafà encara li costa parlar del que va viure amb els companys la nit de l’incendi a la nau del Gorg. No ho vol recordar. Un drama que en el seu cas es repetia per segon cop, ja que el 2010 es va cremar la nau que ocupaven a tocar de la plaça de les Glòries. Explica que allà hi tenien aigua i llum, mentre que a Badalona, per molt que van insistir a l’Ajuntament i a les entitats que els donaven suport, no en van aconseguir mai. “Jo mateix vaig fer gestions i ni cas”, diu aquest jove, que va arribar de Gàmbia fa disset anys i es va embarcar al port d’Arenys i al de Barcelona per fer de pescador i anys després va aprendre l’ofici de paleta. A la nau del Gorg hi buscava refugi cada cop que no podia pagar el lloguer i com molts companys sense papers no trobava feina. Tampoc amaga que amb l’arribada de la Covid la situació a la nau es va “complicar”. La mateixa nit de l’incendi va seguir un company per anar a la nau on són ara, dos carrers més avall, i d’on no s’han mogut. Hi dormen una trentena en un edifici de dues plantes on el propietari els deixa quedar-s’hi. Els més veterans miren de posar normes per garantir la convivència. “No podem dir que no a ningú, però quan entren veuen que no tenim més lloc”, diu el portaveu del col·lectiu quan estan rebent més visites dels companys que temen quedar-se al carrer si d’aquí a un mes, com els han dit, els fan fora dels hostals on els van reallotjar. A l’Ajuntament els han dit que es farà un cens per poder-se empadronar i accedir a drets bàsics com l’atenció sanitària i els aliments. “Ens porten menjar, però no ens arriba per a tots”, lamenta el portaveu del col·lectiu que va estar acampat fins que van fer desallotjar el solar i es van repartir en les dues naus que hi ha ocupades a tocar d’una zona residencial, fet que genera tensions amb els veïns. Els immigrants reben suport d’entitats com Justícia i Pau de Badalona, que intenta fer mediació amb les associacions veïnals i accions de sensibilització per denunciar la penúria i precarietat amb què malviuen els immigrants. “No ens podem oblidar d’ells, encara que sigui amb petites accions”, explica Jaume Ventura, que amb l’acció solidària L’horitzó és Àfrica volen recollir fons amb la venda de les figures de fusta fetes per l’escultor senegalès Ibrahima Seydi. Un projecte amb el qual preveuen recaptar més de 5.000 euros i que té el suport de les parròquies i d’altres entitats com Stop Mare Mortum, l’Associació Noves Vies i Open Arms.

“L’únic que volem és anar millor i que la nostra vida canviï”, diu agraït Mustafà, que està col·laborant amb el fotoperiodista Carlos Blaglietto, que segueix de prop el dia a dia a l’assentament. “Volen fer espais i tallers, però tot és molt incipient i per ara s’organitzen per menjar i netejar”, explica el fotògraf, que vol fer una exposició i un documental. A l’entrada de la fàbrica s’aturen els carretons plens de ferralla que porten a vendre per guanyar-se la vida. Altres hi venen de passada a preguntar, com un jove que en anglès explica que dorm al carrer a prop de l’Arc de Triomf.

Faty Nfaly és un dels treballadors de Cepaim, una de les entitats que va començar a treballar a la nau incendiada el 2015. Atenen els residents en col·laboració amb els serveis socials perquè rebin suport psicològic. “Estem mirant de fer pressió per ajudar perquè es puguin regularitzar els papers”, explica Nfaly, conscient que aquest és el primer pas per canviar la seva situació. La cooperativa Diomcoop, creada a Barcelona per donar feina i regularitzar la situació dels venedors ambulants, molts d’origen Gambià i Senegalès, també els ajuda. Marie Faye n’és la presidenta i explica com es van encarregar de gestionar la repatriació dels cossos de dues de les víctimes a Gàmbia i al Senegal. “A les naus no estan segurs, és molt precari, però si ets negre i no tens papers, un lloguer és difícil”, lamenta Faye, que diu que aquest racisme els condemna a viure “als suburbis o a les naus”. En col·laboració amb la Fundació Habitat 3, que gestiona habitatges socials, han aconseguit trobar lloc per viure-hi a alguns dels afectats per l’incendi. “Es van quedar sense res, només amb el que portaven a sobre”, lamenta.