La cultura popular reclama poder reprendre l’activitat
El sector considera que les mesures del Procicat representen un greuge comparatiu respecte a altres expressions culturals
145 entitats ja han signat un manifest i no descarten mobilitzacions
La cultura popular és un sector més de la cultura, però, a diferència d’activitats com ara el teatre, el cinema i la música, les mesures del Procicat l’han deixat de banda a l’hora de permetre la realització d’actes amb públic. Això és el que consideren les 145 entitats d’arreu del país, que representen unes 800 agrupacions de cultura popular i festes majors, que van signar ahir un manifest durant la celebració d’un acte a la plaça Sant Jaume amb les condicions que el Procicat permet des de fa dues setmanes: espectadors asseguts en cadires que mantinguin una distància entre si de metre i mig, i amb dos metres i mig de diàmetre lliure. Res a veure, doncs, amb la imatge tradicional d’una cercavila gegantera o un ball de diables. El manifest La cultura popular és necessària ha estat promogut per 45 associacions com ara la Federació de Colles Sardanistes de Barcelona Ciutat, la Plataforma de Festes Majors de Barcelona, la Coordinadora de Geganters de Barcelona i la Federació de Diables de la Ciutat de Barcelona, que representen 200 entitats de la ciutat. Els promotors conviden tota mena d’entitats a adherir-s’hi i no descarten mobilitzacions més actives si la Generalitat no dona una resposta a les seves demandes.
Andreu Bernadàs i Mercè Ayora, portaveus de les associacions promotores, van explicar que “durant l’últim any el Procicat va prohibir tota activitat de cultura popular, fet que representa un greuge comparatiu molt important”. Bernadàs i Ayora no entenen, per exemple, que es permeti la Volta Ciclista a Catalunya i no pas una cercavila gegantera, dues activitats en què el comportament del públic pot ser similar. O que per les festes de Sant Josep Oriol la Generalitat no donés permís per fer un concert de gralles i sí per al concert d’ahir de Love of Lesbian.
“Estem molt contents que l’altra cultura obri, perquè hi ha una necessitat social, i nosaltres necessitem que se’ns equipari a la cultura ara que ve l’època de festes. També som cultura”, va afirmar Ayora. Les associacions recorden també l’acció social i d’integració que la seva activitat representa als barris, ja que el tret que les caracteritza és l’associacionisme. El tancament de l’activitat està suposant “una pèrdua de múscul del teixit associatiu, ja que la gent s’està desmoralitzant per la pèrdua de contacte”, segons la portaveu.
Reunió amb Cultura
“Volem que el Procicat parli amb nosaltres com amb la resta de la cultura”, va aclarir Bernadàs. Les entitats han sol·licitat una reunió amb el Departament de Cultura, encara sense resposta, i es plantegen demanar-ne també amb Salut i Interior. El manifest destaca que els col·lectius s’han unit “per exigir un tracte igual, en possibilitats, avaluació i aplicació, al de la resta de sectors culturals”, i que tingui en compte l’especificitat de cada disciplina. Els signants volen que les mesures que s’adoptin per als sectors culturals “s’adrecin a tots els àmbits de la cultura”, i que “la desescalada sigui progressiva i alhora racional”. “Ens sentim oblidades i, fins i tot, marginades per l’administració del país”, lamenten les associacions.
Les entitats esperen que la Generalitat compti amb el coneixement del sector que tenen a l’hora d’analitzar i decretar les restriccions i que tingui en compte les propostes que les associacions li facin arribar. Finalment, els signants del document lamenten “que la descoordinació entre els departaments de Cultura, Salut i Interior hagi estat perjudicial per a la cultura popular i les festes majors”.
Un petit alleugeriment amb actes estàtics
Rosa M. BravoLes restriccions de les activitats de cultura popular han estat “mínimament alleugerides”, segons el sector, en la revisió feta pel Procicat l’11 de març passat. Les mesures ara vigents estableixen que les activitats de cultura popular i tradicional es podran fer sempre que siguin estàtiques, es facin en un espai perimetrat o en espais tancats, s’hi apliquin les mateixes limitacions d’aforament que a les activitats culturals d’arts escèniques i musicals i els assistents estiguin asseguts. L’aforament permès per a cinemes, teatres, auditoris, sales de concents, circs i similars és ara del 50%. Els espais amb ventilació reforçada poden acollir un màxim de 1.000 espectadors i els que no en tenen, de 500. Queden suspeses les festes majors i altres festes que puguin suposar la celebració d’actes amb risc de generar aglomeracions de persones.
Les entitats de cultura popular defensen que, des del primer moment i conscients de la greu situació sanitària, han presentat “projectes raonats i raonables ajustats a cada moment i circumstància per mantenir l’activitat”. Defensen la seva capacitat d’adaptació col·lectiva a cada nova situació i l’ús intel·ligent de l’espai públic.
