Vida al llit, depressió i, de nou, autolesions

La Jennifer Ramírez va començar a tenir problemes de molt jove, s’autolesionava i fins i tot va intentar suïcidar-se “diverses vegades”, però no va saber per què “patia tant i feia tot allò” fins als 27 anys. Després de passar per les consultes de molts psiquiatres, finalment li van diagnosticar un trastorn límit de la personalitat, que es caracteritza perquè causa una forta inestabilitat emocional. Ara en té 36 i, tot i que està acostumada a “les muntanyes russes” perquè “no hi ha una medicació fixa” i passa èpoques “millors i pitjors”, sent que la pandèmia l’ha fet recular moltíssim. Tant, que actualment està ingressada en un centre de salut mental. “No vaig intentar treure’m la vida però vaig tornar a autolesionar-me, com quan era jove, i tant jo com els meus terapeutes vam veure que no podia seguir així.”

La Jennifer, relata, passava abans de la pandèmia una “època feliç”. “Tinc sobrepès i havia aconseguit aprimar-me, anava a caminar pel riu i al gimnàs. Estava contenta.” Sent que la Covid l’ha “destrossat”. Durant el confinament va recuperar ràpidament els 30 quilos perduts i va caure en una “profunda depressió”, tot i que li havien“triplicat la medicació”. Trobava molt a faltar les activitats diàries que li estructuraven el dia i la mantenien en forma i amb energia. De seguida va demanar ajuda: feia sessions per Skype amb el seu psicòleg i visites presencials amb el psiquiatre, però “quan ja estàs tocat, costa molt remuntar”, lamenta. Quan la normativa va permetre sortir al carrer, ella ja no va poder fer-ho. “El trastorn límit de la personalitat fa que hi hagi dies que et vols menjar el món i d’altres en què estàs molt deprimit. Quan ens van desconfinar potser hi havia un dia a la setmana que podia sortir, però els altres sis me’ls passava al llit, menjant tota l’estona i comprant compulsivament per internet.”

Fa un mes que està ingressada en un centre de salut mental. “Això va lent –admet–, hi ha dies que estic molt bé i d’altres que no tant, però almenys aquí no et pots fer mal i em van controlant el tema del menjar.” La Jennifer, que està en un centre públic, opina que “de recursos per atacar el problema de la salut mental n’hi ha”, però falta molta pedagogia. “S’ha de parlar dels trastorns mentals, és un problema que no s’ha de tapar ni fer-ne burla, perquè els afectats ja pateixen prou fent-ho en silenci i estigmatitzats.” Al seu perfil social indica que té un trastorn límit de la personalitat. “No cal que sigui la meva carta de presentació perquè soc moltes coses més, però tampoc vull amagar-ho, necessito que la gent entengui per què, emocionalment, a vegades estic a dalt i d’altres a baix de tot.”