L’hostaleria es beneficia de les flors i el bon temps

La suma de bon temps, flexibilització de les restriccions més Temps de Flors, només pot donar un resultat: multituds. Ja a primera hora, els més matiners van assaltar el Barri Vell per començar a visitar els muntatges florals de la 65a edició d’una mostra que s’ha escampat a cel obert per 83 espais de la ciutat. Van ser milers les persones que al llarg de la jornada van deambular per Girona amb ganes de passejar i que els toqués el sol, en aquest aspecte al matí i fins al migdia, perquè a la tarda els núvols van apaivagar la temperatura però no les ganes de sortir de casa.

Els mateixos voluntaris, que no van deixar de donar indicacions i recordar que molts recorreguts eren d’una sola direcció aquest any, ja comentaven que era un no parar de visitants. El “doble o el triple”, ens deien, que els de la jornada inaugural. A Sota Portes, per accedir a la catedral, un dels llocs ineludibles per a qualsevol que visiti la ciutat aquests dies, l’encarregada del control d’accés comentava que la riuada de gent havia estat així des que havia començat a treballar. Al migdia, per accedir a la pujada de Sant Feliu des del carrer de l’Argenteria s’havia de fer cua per descongestionar l’epicentre. I davant dels Banys Àrabs, per evitar que es formés una cua interminable com la que hi havia, el voluntari informava la gent que no només s’havia de pagar per veure els Banys Àrabs sinó que a dins aquest any no hi havia muntatge floral (només hi havia el que es veia a la façana). Al cap d’una estona, quedaven quatre gats per entrar a visitar aquest bell patrimoni arquitectònic. Molts abans ho havien fet però sortien escamnats perquè s’esperaven que hi hauria el plus floral de cada any.

Més tranquil s’estava al monestir de Sant Daniel, on enguany no es pot visitar el claustre però sí que està decorat amb un muntatge –Cel de puntes– realitzat per l’Associació de Puntaires de Girona en col·laboració amb La Llotja de Barcelona. Un passeig de quinze minuts per arribar-hi que sempre val la pena.

A la tarda, des del cor de la Devesa se sentien les veus harmòniques de Barcelona Gospel Messengers, que actuaven en el marc del festival Girona A Cappella amb les entrades exhaurides des de feia dies. Un concert d’aquests que contagien alegria, com la que es notava ahir a la cara de molts hostalers que no van parar de treballar després de mesos passant-les magres. Perquè si dissabte els bars i restaurants van estar plens fins a les cinc de la tarda, ahir van poder tenir obert fins a les onze de la nit. Les terrasses de tots els restaurants van estar plenes de gom a gom i amb grups de persones fent temps per poder seure. Molts hostalers oferien el tradicional menú de les flors, de cuina catalana, d’autor, mediterrània, oriental, vegetariana, basca o de fusió.

Alguns també es queixaven que hauria estat millor que els haguessin avisat abans, ja que per al sector és fonamental tenir previsió a l’hora de comprar gènere i contractar personal. Però mentre la caixa s’ompli, tot són somriures. I ja tocava.