Societat

Memòria

Un parc entre dos rius

Una trentena de veïns del barri evoquen la seva vinculació amb el paratge de la Devesa en un documental

El repàs sentimental ‘El jardí de casa meva’ recorda els estralls d’un aiguat del Güell

Guerres de pedres, caigudes al rec, fogueres de fulles que fumejaven durant vuit dies, partits de futbol de trenta contra trenta, petons furtius… Això havia sigut el parc de la Devesa. Ho expliquen de primera mà una trentena de veïns del barri, que tenien al parc un jardí i un espai d’esbarjo amb piscina i hípica.

Tot això queda recollit en el documental El jardí de casa meva, una iniciativa de l’associació de veïns Devesa-Güell per recuperar la memòria històrica i no perdre de vista “el regal de tenir el parc de la Devesa”, esmenta l’expresidenta de l’associació de veïns i impulsora del projecte, Maria Àngels Cedacers, actual regidora de Ciutadania (ERC).

El llargmetratge, de 38 minuts, és un relat d’avis i àvies, majoritàriament. Va ser presentat ahir a l’Auditori Palau de Congressos, amb un aforament permès d’un centenar de persones, sobretot els protagonistes i acompanyants. Hi va assistir l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i l’actual edil delegada de barri, Núria Pi, de Junts, i altres representants del ple.

El documental és un record d’una època en què el parc estava entre els rius Güell –que encara no havia estat desviat ni canalitzat ni desembocava al Ter– i el mateix Ter. I això provocava inundacions cícliques. La més greu va ser la del 1940, el dia de Sant Lluc (18 d’octubre) quan va cedir el pont de Can Vidal, però se’n van succeir el 1962, el 1963 i el 1970. “El Güell va entrar a la Devesa”, recorden al vídeo. L’Emili Poch explica que l’exèrcit els va haver d’anar a rescatar. En l’aiguat del 1940, a la Devesa l’aigua va arribar als tres metres d’alçària.

Estiueig a la Devesa

Dècades enrere, la Devesa era la gran plaça, l’oportunitat de vendre cervesa d’amagat, inclús. Els germans Bataller ho expliquen. “No teníem cotxe per sortir” i, després de córrer i córrer, anàvem a seure al parc. En Narcís Sureda evoca que a l’estiu “feia molta calor, la gent no tenia cotxe i es quedava a la ciutat. S’estiuejava a la Devesa”.

El projecte de recuperació de la memòria del barri ha estat coordinat per l’esmentada Cedacers, Carles Clemente, Josep Lluís Lucero, Eduard Martinell i Anna Vinaixa. Les entrevistes han anat a càrrec del periodista Josep Pastells Mascort i la gravació i el muntatge del documental, de Margarida Batle Cladera. Hi han col·laborat l’Ajuntament i l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de Salt, centre adscrit a la UdG.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els ferratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona

Catalunya, més laica que mai

Barcelona
comerç

Torna la fira artesana Fet al Born

Barcelona

Els Manaies entreguen el penó a Joan Alenyà que ja el custodia

GIRONA
SOCIETAT

L’electricitat, el gas i aigua, els serveis amb més reclamacions al Vallès Oriental

GRANOLLERS