Societat

Montserrat afronta el repte d’acostar-se a la societat

L’abat Gasch pren possessió del càrrec dient que l’abadia s’ha d’apropar a la societat aprofitant el mil·lenari

El president Aragonès i els exconsellers Junqueras i Forn, entre els assistents a l’ordenació

El pare Manel Gasch i Hurios va ser ordenat ahir abat de Montserrat en una cerimònia extraordinària dirigida per l’exarca (bisbe) dels catòlics de tradició bizantina de Grècia, Manuel Nin i Güell, que també és monjo de Montserrat i que va fer la celebració revestit dels ornaments pontificals bizantins. En un acte litúrgic de gran vistositat i en què no va faltar la música de l’escolania, de la capella de música i dels antics escolans, acompanyats en tot moment per l’imponent orgue de la basílica de Santa Maria, el més gran de Catalunya i un dels més grans d’Europa, Gasch va rebre de les mans de Nin la Regla de sant Benet, l’anell, la mitra i el bàcul, que signifiquen el mestratge, l’amor esponsalici per la comunitat, l’autoritat i la missió de pastor. La cerimònia va coincidir amb la festivitat dels beats màrtirs de Montserrat.

Manel Gasch, de 51 anys, va expressar la voluntat de Montserrat d’aprofitar la celebració del mil·lenari, el 2025, “per apropar-se a la societat” i va recordar que des de l’abadia “som molt conscients que els mil anys són també mil anys d’una societat amb la qual hem avançat conjuntament al llarg de la història”. El nou abat va tenir paraules d’agraïment per a tothom, especialment “els abats, abadesses, monjos i monges dels monestirs catalans [...] amb qui compartim la missió de fer present i viva la vocació monàstica a la nostra terra catalana”, i va recordar que “en la proximitat del mil·lenari hem de posar-nos a escoltar la veu de Déu, a escoltar-nos els uns als altres, convençuts que si escoltem sentirem alguna cosa”. No va voler deixar de recordar que Montserrat, la casa de la Moreneta –tal com Pau VI va dir a l’abat Cassià Just: “Acolliu a tothom”–, és una casa on “voldríem que tothom s’hi trobés bé”.

En l’acte d’ordenació, el nou abat va estar aixoplugat per la seva família, pels monjos benedictins del monestir i per un munt de bisbes, entre els quals hi havia l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas; el de la Seu d’Urgell, Joan-Enric Vives; el de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés; el de Girona, Francesc Pardo; el cardenal Lluís Martínez Sistach, bisbe emèrit de Barcelona, i el de Mallorca, Sebastià Taltavull. També hi van ser l’abat president de la Congregació Sublacense-Cassinesa, Guillermo Arboleda, a la qual pertanyen els benedictins, i els superiors masculins i femenins dels monestirs benedictins i cistercencs de l’Estat, entre els quals hi havia l’abat de Poblet, Octavi Vilà, i l’abadessa de Sant Benet, Maria del Mar Albajar. No hi va ser, en canvi, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que es va excusar perquè justament ahir hi havia comissió permanent de la Conferència Episcopal Espanyola, de la qual és president. Sí que hi havia dos dels tres bisbes auxiliars de Barcelona.

Tampoc van faltar a l’acte un gran nombre de representants polítics, militars i de la societat civil, com ara el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera; la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín; el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i el president del Barça, Joan Laporta. També van anar a celebrar l’ordenació del nou abat els exconsellers Oriol Junqueras i Joaquim Forn i l’expresident del Parlament Joan Rigol, avui president del Patronat de la Muntanya de Montserrat. La basílica estava plena (amb la màxima capacitat permesa per les normes anti Covid) perquè molta gent va voler estar present en l’ordenació del que avui ja és una de les figures més importants de l’Església catalana.

LA XIFRA

2
exabats
hi havia ahir a l’acte d’ordenació de Manel Gasch: Josep Maria Soler, el seu antecessor, i Sebastià Maria Bardolet.

LA FRASE

Som conscients que els mil anys ho són també d’una societat amb la qual hem avançat conjuntament
Manel Gasch Hurios
abat de montserrat
Les claus

Un abat jove per organitzar el mil·lenari i la postpandèmia

M.R

Montserrat necessitava un abat com Manel Gasch, jove i amb empenta, per emprendre una de les celebracions que posaran l’abadia en el punt de mira de tota la societat: el mil·lenari de la fundació del monestir per part de l’abat Oliba. Haurà de ser una celebració cultural i religiosa de primer ordre que, malgrat els temps que corren i les maniobres orquestrades per la cúria espanyola, torni a posar l’Església catalana, conciliar i oberta, en el centre i li doni veu. El nou abat, però, té molta feina per fer, perquè Montserrat, que en els darrers vint anys s’havia convertit en un punt turístic de màxima importància, destacat a les guies de viatges de tot el món, ara s’ha de recuperar dels danys de la pandèmia i la davallada de visitants. L’abat del segle XXI haurà de rellançar l’escolania perquè no s’hagi de patir per si hi falten alumnes, com ha passat els darrers cursos, i també haurà d’intentar rejovenir una comunitat de monjos que, com a tot el món i totes les ordes, pateix per la falta de vocacions. Manel Gasch també haurà de ser ferm en la tolerància zero als abusos sexuals a menors, acabar de liquidar un cas d’abusos no aclarit del tot descobert l’any passat i que afecta un monjo, i poder tancar definitivament aquesta carpeta negra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Protocol per abordar la violència masclista i LGTBI-fòbica

FIGUERES

La reforma de l’entrada a Roses vol potenciar el passeig de vianants

ROSES

Alerten de més famílies en risc a Barcelona

barcelona

L’arribada de l’òmicron du canvis en les quarantenes

Barcelona

Lliuren 2.279 firmes per no ampliar el Port d’Aro

CASTELL-PLATJA D’ARO

Més de la meitat de les mediacions acaben amb un acord satisfactori

Barcelona

Acompanyar el dol invisible de la pèrdua perinatal

Barcelona

Von der Leyen demana que s’obri el debat sobre la vacunació obligatòria

Brussel·les

Tot a punt per als Pastorets de Girona

girona