Càritas de Girona demana un pla de xoc per a l’habitatge

Una enquesta de Càritas Diocesana de Girona a una part dels seus 30.000 usuaris confirma els dèficits en matèria d’habitatge com a problema social molt greu. Una estimació a partir dels resultats de l’enquesta (feta a unes 400 persones al llarg de quinze dies del novembre passat) revela que al voltant de 4.000 llars de la diòcesi (un territori que comprèn la demarcació menys la Cerdanya i el Ripollès, més una part del Maresme) no disposarien ni d’aigua ni electricitat. En la meitat d’aquests espais hi viurien menors i en el 62%, persones en situació administrativa irregular. A les llars on sí que tenen llum i aigua, sovint (el 20%) no poden fer front al pagament dels rebuts corresponents. Si bé aquesta realitat és general arreu del territori, és més greu en àrees urbanes que no pas en zones rurals. Aquestes són algunes de les dades més rellevants de l’informe sobre l’impacte de les problemàtiques d’habitatge en les persones ateses per Càritas de la diòcesi gironina, que es va donar a conèixer ahir.

Cal “un pas més”

“Les administracions fan feina, però la realitat és més punyent del que voldríem. Les administracions han de fer un pas més per posar-se a l’altura. Esperem que responguin”, va assenyalar Josep Maymí, coordinador de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas de Girona. En no disposar d’una enquesta similar prèvia a la crisi sanitària, no es pot afirmar amb dades objectives que la situació actual sigui pitjor que la del 2019, però es dona per descomptat que sí. Quant al futur immediat, Maymí tem que no millorarà: “Si no empitjora, quedarà estable.”

Aquest “pas més” que demana Maymí es concreta en una llista de peticions que s’inclouen en l’informe. L’entitat proposa a la Generalitat la posada en marxa d’un pla de xoc per generar habitatge assequible; als ajuntaments, la creació de serveis especialitzats per a persones sense llar o la declaració de “municipi d’àrea de mercat tens”, una mesura que implicaria la regulació dels preus de lloguer, i a l’Estat, un projecte de llei del dret a l’habitatge amb les modificacions necessàries, l’establiment de mesures per evitar desnonaments i garantir que el mercat de lloguer sigui més estable.

Des del punt de vista intern, Càritas mirarà de participar més en determinats espais de diàleg (com ara les taules d’habitatge municipals), impulsarà els grups d’ajuda mútua i empoderament, i promocionarà les accions d’assessorament jurídic, entre altres iniciatives.

La situació

Els usuaris de Càritas pateixen de manera contundent l’atur i la precarietat laboral. Així, a les llars estudiades no hi ha ningú que treballi en el 50% dels casos, i en el 20% no hi entra cap ingrés. Només la meitat dels enquestats viuen en un habitatge amb contracte. L’altra meitat l’estan ocupant (18%), hi estan rellogats, hi estan acollits o els l’han cedit. El preu que han de pagar supera sempre la proporció recomanable dels ingressos de la família (el 33%), una circumstància que dificulta poder cobrir altres necessitats bàsiques. Una de cada tres famílies ha de compartir el pis amb altres famílies. Consegüentment, en els darrers dos anys el 33% dels enquestats han hagut de buscar un altre habitatge, sobretot perquè no arriben al que els demanen de lloguer (el 75%).

En l’informe no es tracten els desnonaments. El responsable de Càritas de Salt, Jordi Valentí, va assenyalar a tall orientatiu que, de mitjana, en aquest municipi se’n comuniquen dos cada setmana.