Igualtat investiga una cadena de roba que només ven talles petites
Es tracta d’una multinacional que es podria enfrontar a una sanció de fins a 40.000 euros
Verge reclama al govern espanyol que obligui els influenciadors a detallar si utilitzen filtres a les fotografies
El Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat ha obert una investigació a una multinacional del sector de la moda que només ven roba de talles petites, S i XS, no destinada al públic infantil. Els fets podrien ser constitutius d’una infracció greu i, per tant, rebre una multa d’entre 10.001 i 40.000 euros, i també es podrien imposar sancions accessòries com ara la prohibició de rebre ajuts i subvencions o d’establir contractes amb l’administració. La investigació parteix d’una denúncia presentada amb un formulari del web del departament on es poden reportar discriminacions i s’emmarca en un pla d’acció per combatre la pressió estètica aprovat ahir pel govern coincidint amb el Dia Internacional de les Dones.
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va detallar que la iniciativa pretén donar una resposta política a la imposició dels cànons estètics que perpetuen els estereotips i les discriminacions de gènere: “És una forma de violència contra les dones que té per objectiu disciplinar-nos: què i quant hem de menjar, com hem de vestir, com podem evitar que el nostre rostre o el nostre cos expressin l’edat que tenim.”
En paral·lel, el govern ja treballa en diverses actuacions de control del tallatge de la roba. L’Agència Catalana de Consum examinarà com s’està aplicant la regulació europea de talles a les botigues de roba per garantir que una M o una L etiquetades amb el distintiu EUR tinguin sempre la mateixa mida, sigui quina sigui la marca.
Es dona la circumstància que més del 40% de les adolescents d’entre 12 i 16 anys manifesten que es volen aprimar, segons una enquesta de 2020 a alumnes d’ESO feta per l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia.
Verge va subratllar que el pla no té només un objectiu sancionador. De fet, les mesures per combatre la pressió estètica s’estructuren al voltant de quatre eixos estratègics: la publicitat, el consum i l’alimentació; les xarxes socials; la cultura i els mitjans de comunicació, i el món laboral i esportiu.
En aquest sentit, s’inclouran continguts educatius a les escoles i als instituts en el marc del programa Coeduca’t, s’adoptaran acords sectorials amb el món de la publicitat i la moda perquè la representació dels cossos sigui més diversa i s’ajusti millor a la realitat i es dissenyarà una campanya de sensibilització a les xarxes socials dirigida especialment als joves respecte de l’ús dels filtres i retocs fotogràfics.
Així, Verge va reclamar al govern espanyol que obligui els influenciadors que fan publicitat a les xarxes a indicar si estan utilitzant filtres o retocs a les seves fotografies, una mesura que està en vigor en països com ara el Regne Unit o Noruega.
