“La gent pensa que per ser discapacitats no podem tenir vida sexual i nosaltres fem vida en parella com la resta de la humanitat, compartim les tasques de la llar, sortim amb amics...”, afirma Raquel Guix, que, des de fa catorze anys, comparteix una història d’amor amb Dani Vilageliu. Tots dos tenen una discapacitat intel·lectual.

Es van conèixer fent de jardiners a la Fundació MAP de Ripoll i fa quatre anys van fer realitat el seu somni de viure junts. Comparteixen pis a Ripoll, on fan vida independent amb el servei de suport a la llar de la fundació i ella tutelada per la seva germana Judith –totes dues decideixen conjuntament sobre aspectes de la seva vida–. Ella treballa a la fundació ripollesa i ell, que té una discapacitat psíquica lleu, fa treballs forestals.

La Raquel explica que, al principi, les respectives famílies no tenien clar que anessin a viure junts. “Creien que no ens sortiríem”, afirma. Per això, van decidir viure tres dies a la setmana a casa dels pares d’ella, a Camprodon, i tres dies a la dels seus, a Ripoll. “Vam decidir fer el pas i provar de viure sols en un pis de l’àvia d’en Dani, va anar bé i ens vam traslladar al pis que compartim en l’actualitat”, hi afegeix.

Ella mateixa dona detalls del seu dia a dia i explica que tenen el suport a casa, els dimarts i els dijous, del servei a la llar de la Fundació MAP de Ripoll. A tall d’exemple, exposa que els acompanyen a comprar per assegurar que mantenen una alimentació saludable, a fer el canvi d’armari quan toca, a comprar roba... La Raquel afirma que li hauria agradat molt tenir fills, però això no podrà ser. Amb 42 anys, diu que els metges i li han desaconsellat ser mare per raons d’edat.

La Raquel i en Dani seran avui a la nit una de les dues parelles protagonistes del Sense ficció (22.05 h), que TV3 dedica a la sexualitat i l’afectivitat de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, amb el títol Amors tutelats, somnis d’igualtat, de la productora Ottokar.

El documental revela també que a Catalunya hi viuen més de 600.000 persones amb algun tipus de discapacitat física i cognitiva i que és un col·lectiu que pateix quatre cops més abusos sexuals que la resta de la població del país.