Entitats denuncien “l’opacitat” al CIE de la Zona Franca
Alerten que han empitjorat les condicions dels interns i que la pandèmia és l’excusa per reduir visites externes
“Els CIE són el símbol de l’hostilitat a les persones estrangeres.” Són paraules de la directora de la Fundació Migra Studium, Carmen de la Fuente Pérez, que insisteix en el desig de les entitats a favor dels drets humans de tancar tots els centres d’internament d’estrangers que hi ha a Espanya. Des de l’entitat vinculada als jesuïtes, han presentat el seu informe anual, Territori hostil, sobre la conjuntura el 2021 en els diversos centres que es van tancar el 2020 a causa de la pandèmia, però es van reactivar el juny del 2021. Des d’aleshores, les organitzacions pels drets humans denuncien que amb el pretext de la pandèmia ha augmentat “l’opacitat” als centres, on “els drets del interns són sistemàticament vulnerats”. Lamenten que la direcció del centre a la Zona Franca no hagi restablert el règim de visites d’abans de la pandèmia i que ara els interns hagin de sol·licitar visites tant de familiars com de voluntaris. L’advocat de Migra Studium, Josetxo Ordóñez, denuncia les mancances mèdiques, sobretot pel que fa als problemes de salut mental, i indica que amb la covid s’ha agreujat “la tensió i la por de l’expulsió”, ja que els qui tenien un test negatiu temien ser deportats. A Madrid, diverses entitats han aconseguit una resolució dels jutjats de control del CIE per requerir a la direcció un protocol de denúncia en cas de maltractaments dels interns.
LA XIFRA
“L’abatiment i la frustració es van tornant ràbia”
En Santi Bolíbar fa cinc anys que com a voluntari de Migra Studium acompanya els interns del centre d’estrangeria de la Zona Franca. “Ara no ens hi deixen entrar el s mòbils per traduir el que ens expliquen molts d’ells”, lamenta, en una situació d’impotència pels entrebancs amb què es troben per accedir al centre. “L’abatiment i la frustració es van tornant ràbia”, diu Bolíbar, que posa com a exemple el cas d’en Kabul, que després de 20 anys vivint a Espanya va ser detingut i, en sortir de la presó, on no havia pogut renovar els papers, va ser retingut al CIE. Des de l’entitat, denuncien la “por i la tensió” per la incertesa que tenen els interns sobre si els expulsaran i la “sensació d’abandonament” amb què es troben, amb uns advocats d’ofici que no sempre estan a l’altura.
