Societat

canadà

El papa demana perdó als indígenes del Canadà

Francesc es disculpa pel mal comès pels cristians

Lamenta la cooperació de l’Església en les polítiques de destrucció cultural

El papa Francesc va demanar ahir perdó “pel mal que tants cristians van fer als indígenes” durant la colonització i per la “cooperació” i “indiferència” de l’Església catòlica, en la seva visita a la localitat de Maskwacis, una comunitat a 70 quilòmetres al sud de la ciutat d’Edmonton, on hi havia un dels internats més grans en què l’Estat canadenc va organitzar els processos d’“assimilació” dels nens aborígens.

“Vull dir-los, de tot cor, que estic profundament dolgut: demano perdó per la manera com, lamentablement, molts cristians van adoptar la mentalitat colonialista de les potències que van oprimir els pobles indígenes”, va anunciar Francesc assegut entre els representants dels caps dels pobles aborígens i davant més de 2.000 persones, entre les quals hi havia moltes víctimes d’aquests internats.

El pontífex va viatjar al Canadà després de la invitació dels pobles aborígens perquè hi anés a disculpar-se pels abusos perpetrats als internats gestionats, molts dels quals, per l’Església catòlica i on prop de 150.000 nens van ser arrencats de les seves famílies, mentre que s’estima que més de 4.000 van morir pels maltractaments i les malalties. La majoria van ser enterrats en fosses comunes sense cap identificació.

“Arribo fins a les seves terres natives per dir-los personalment que estic dolgut, per implorar a Déu el perdó, la sanació i la reconciliació, per manifestar-los la meva proximitat, per resar amb vostès i per vostès”, va dir Francesc, una petició que els aborígens van rebre amb aplaudiments. També va desitjar que la seva presència serveixi per “treballar junts, perquè els patiments del passat deixin lloc a un futur de justícia, de sanació i de reconciliació”, abans d’afegir que aquesta visita no és un punt d’arribada, sinó de partida per a aquest procés.

Sentiment de vergonya

El papa, que va resar al cementiri on estan enterrats molts dels nens aborígens que van morir a l’escola Ermineskin, va explicar que “és necessari recordar com les polítiques d’assimilació i desvinculació, que també incloïen el sistema de les escoles residencials, van ser nefastes per a la gent d’aquestes terres”. “Van acabar per marginar sistemàticament els pobles indígenes”, va reconèixer, i va descriure com “mitjançant el sistema d’escoles residencials, les seves llengües i cultures van ser denigrades i suprimides; els nens van ser víctimes d’abusos físics i verbals, psicològics i espirituals; se’ls van emportar de casa seva quan eren petits i aquest fet va marcar de manera indeleble la relació entre pares i fills, entre avis i nets”. En aquest lloc, el papa, com ja va fer al Vaticà quan a finals de març es va reunir amb els representants dels pobles indígenes, va renovar la seva “petició de perdó”. També va demanar perdó “en particular, per la manera com molts membres de l’Església i de les comunitats religioses van cooperar, també mitjançant la indiferència, en aquests projectes de destrucció cultural i assimilació forçada dels governs de l’època, que van acabar en el sistema d’escoles residencials”. “Voldria repetir amb vergonya i claredat: demano perdó humilment pel mal que tants cristians van cometre contra els pobles indígenes”, va insistir.

LA FRASE

Demano perdó humilment pel mal que tants cristians van cometre contra els pobles indígenes
Francesc
Papa de l’església catòlica


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SALUT

El CAP de les Borges Blanques farà radiografies, una llarga reivindicació veïnal

barcelona
societat

Acord per apujar els sous als metges d’urgències de l’Hospital de Mataró

Argentona
societat

El Claustre de la UB aprova la moció de suport a Palestina

barcelona
infraestructures

Liciten les obres del vial per accedir al polígon de Gandesa des de la C-43

GANDESA
habitatge

El Govern recorre contra l’Estat per ignorar l’índex català de preus del lloguer

barcelona
MEDI AMBIENT

Els impulsors de la consulta sobre el polígon recorren a la Generalitat

La Bisbal del Penedès
SERVEIS

Aigües de Barcelona aprova 995 milions per assegurar el futur del servei

Barcelona
SERVEIS

290 delictes a les xarxes ferroviàries catalanes en catorze mesos

Barcelona
TORROELLA DE MONTGRÍ I L’ESTARTIT

Redueixen el consum d’aigua un 27 %, a 16 mesos de la municipalització

TORROELLA DE MONTGRÍ