Societat

La indústria clandestina del caliquenyo a Ponent, en una mostra

L’exposició, al Centre de les Arts i la Memòria de Juneda, recull un centenar d’objectes entre documentació, restes de tabac i eines com ara talladores i embolicadores

El Centre de les Arts i la Memòria de Ponent ha inaugurat aquest dissabte l’exposició Caliquenyos. El tabac clandestí de Ponent. La mostra pretén recuperar la història d’aquest ofici que va fer emergir empreses a l’ombra de la mà de famílies que volien guanyar-se un sobresou en època de postguerra.

L’exposició divulga l’ofici als municipis de Fondarella, Torregrossa, Torres de Segre i Juneda, a través d’un centenar d’objectes cedits per testimonis de l’època com ara documentació, restes de tabac, talladores i embolicadores. L’acte d’inauguració ha comptat amb la presència d’un centenar de veïns i diferents autoritats com el director dels serveis territorials del departament de Cultura a Lleida, Albert Turull.

El recorregut de la mostra viatja entorn els prop de cent anys d’història de l’ofici, des que s’autoritzen els assajos de la plantació de tabac, passant per l’inici de l’elaboració artesanal dels caliquenyos i la seva distribució d’estraperlo, l’expansió de les rutes comercials i el moment de màxima expansió de la indústria, fins a la baixada de la producció i el consum del caliquenyo.

Tot plegat, amb la mirada posada als municipis de Fondarella i Torregrossa, al Pla d’Urgell; a Torres de Segre, al Segrià; i a Juneda, a les Garrigues. Són quatre dels municipis de la plana de Lleida on es va produir més tabac.

“L’objectiu de l’exposició és recuperar els testimonis de l’època i dignificar-los”, ha explicat el comissari de l’exposició, Jordi Quer a l’agència ACN. De fet, la mostra s’ha enriquit amb documentació i objectes de desenes de treballadores. És per això que l’exposició destaca el paper de les dones en els negocis clandestins. “Va ser la primera feina per a moltes d’elles”, apunta Quer. “Fins i tot hi ha documentat perfils de dones emprenedores que creaven els tallers”, afegeix.

L’exposició és el resultat de dos anys de recerca dels investigadors Jordi Quer, Núria Alamon i Isidre Piñol, amb el suport del Centre d’Estudis de les Garrigues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un estable cremat a fa 2.200 anys es relaciona amb el pas de les tropes d'Anníbal pel Pirineu

Bellver de Cerdanya
LA CRÒNICA

“Girona no s’acaba al carrer del Carme”

religió

Entrellaçant cristianisme i catalanitat

Barcelona
integració

Mataró recull l’‘artivisme’ de la Vocalia de Dones de Rocafonda

mataró
GIRONA

Pepita Perich rep el guardó al gironí de l'any dels Premis Generalitat

GIRONA

Reclamen a l’Escala que Catalunya reconegui el seu passat esclavista

l’EscaLA

Arxivada la investigació per la mort de 55 avis en una residència de Palau-Solità durant la pandèmia

Barcelona
MEDI AMBIENT

El Maresme busca consens pel litoral

Mataró
RELIGIÓ

La mediació de Mossos posa fi a 15 dies de resistència a l’Esperit Sant

Barcelona