Societat

La impotència davant d’un cel vermell

Alguns testimonis recordaven el foc del 1973. Ho van percebre quan l’aire divendres al vespre es va fer irrespirable. Va ser una nit “llarga, d’angoixa i d’insomni”, segons van explicar Anna Catalán i Manel Montero, dos veïns de Colera, als periodistes de l’ACN i a TV3. Els bombers els van dir que no havien de patir perquè el foc no arribaria a casa seva. “El problema és que veus tot allò cremant davant teu i sents la impotència de no poder-hi fer res”, es lamentaven. Alguns veïns, per precaució, van baixar els cotxes a la platja. Dissabte al matí, les terrasses plenes de cendra testimoniaven l’abast de l’incendi, que va assolir el punt àlgid a les quatre de la matinada amb un cel vermell. Va ser quan molts veïns van decidir anar al pavelló. Ahir es respirava diferent després d’una “nit molt dura” amb un “poble envoltat pel foc”, destacava l’alcalde de Colera, Lluís Bosch, que va voler felicitar els bombers per haver impedit que les flames entressin al nucli urbà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia