Societat

religió

El papa vol posar ordre als seminaris de l’Estat

Francesc cita tots els bisbes de l’Estat a Roma el dia 28 de novembre

Els mesos de febrer i març el Vaticà va enviar dos bisbes externs a fer una auditoria

A Catalunya aquest any només hi ha quatre nous seminaristes

El papa Francesc ha citat tots els bisbes de l’Estat al Vaticà el proper dia 28 de novembre amb un sol tema sobre la taula: els seminaris. Francesc vol abordar amb els màxims responsables de les diòcesis les conclusions d’un estudi que van fer dos enviats del Dicasteri per al Clergat, els bisbes Milton Luis Tróccoli i Arturo Eduardo Fajardo, tots dos de l’Uruguai, durant els mesos de febrer i març als seminaris de l’Estat, un estudi que sembla ser que no treu bones conclusions. “L’escenari que dibuixa l’auditoria externa és “problemàtic”, diu textualment una font citada per la revista eclesial Vida Nueva, molt propera a la Conferència Episcopal Espanyola (CEE).

En la darrera reunió de la Conferència Espiscopal Espanyola, on es va donar la primera resposta pública sobre l’informe de la pederàstia fet pel Defensor del Pueblo, el cardenal Omella, president de la CEE i arquebisbe de Barcelona, va admetre “que hi ha coses a millorar als seminaris”, informa Religions Digital, però va dir que no tem “una estirada d’orelles”. Ja es veurà.

A l’Estat hi ha 45 seminaris en els quals estudien 974 seminaristes, 725 menys que fa una dècada.

A Catalunya la situació és la pitjor de tota la història. Tal com va publicar El Punt Avui el 5 de setembre passat– que era el darrer dia per rebre peticions per a formar-se als seminaris catalans,– aquest any només dos homes (d’entre 25 i 30 anys) s’han inscrit per fer el primer curs al seminari conciliar de Barcelona, el curs que s’anomena “introductori”, un mínim històric. Al seminari de la diòcesi de Terrassa i per primer any, no se n’hi ha inscrit cap i al seminari interdiocesà, que és on han de fer els estudis els qui volen ser capellans de les altres diòcesis catalanes (Girona, Lleida, Solsona, Tarragona, Tortosa, Urgell i Vic), se n’hi han inscrit dos més. En total, doncs, d’homes que vulguin iniciar la formació per ser capellà a casa nostra aquest curs 2023/2024, n’hi ha només quatre.

No només preocupa la falta d’homes que vulguin iniciar-se en la carrera eclesial, també hi ha preocupació pel creixent conservadurisme dintre de les aules. A diferència dels temps de després del Concili Vaticà II, avui els nous capellans tornen a posar-se alçacolls i, alguns, estan recuperant la sotana, dues peces de vestir que al carrer els capellans conciliars ja no portaven.

Des de fa anys son moltes les veus que clamen per una reforma dels seminaris. La setmana passada, per exemple, i el darrer convidat a la Tribuna Joan Carrera, l’expolític basc i membre històric de la HOAC, Javier Madrazo, clamava per reformar “el model de seminari que tenim i el model de ministeri ordenat” per tal de poder configurar l’Església del s. XXI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gastronomia catalana, la que ho aprofita tot

Barcelona
Joan (Nani) Mora
Cap de l’oposició d’ERC a Sant Andreu de Llavaneres

“Veiem com tot el que tenia la marca d’ERC s’està aturant”

Sant Andreu de Llavaneres
ADMINISTRACIONS

El Maresme se sent exclòs del pla de barris

MATARÓ
ciència

Asfalt autoregeneratiu i altres avenços tecnològics per a més seguretat a les vies

Tarragona
gastronomia

Cinc restaurants, un menjador escolar i dues escoles de cuina, a l’Slow Food

sant sadurní d’anoia

Un pèsol per col·locar

sant andreu de llavaneres
Societat

Es presentarà una moció al ple per parlar de l’alberg de Badalona

Badalona
ADMINISTRACIONS

L’Ajuntament de Lleida serà part en la causa dels robatoris a l’Horta

LLEIDA
societat

Els càmpings de la Costa Brava, principal allotjament turístic català

roses