LLUÍS PUIGDEMONT
DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ SER.GI
“La pobresa passa de pares a fills”
“La persona no és culpable de la seva situació. En tot cas, li volen fer creure que ho és”
“El sistema actual no és el més adequat per a totes les persones. El que s’ha de garantir és que ningú quedi endarrere”
Vint anys a la trinxera
Més de vint anys avalen la trajectòria de Lluís Puigdemont en el camp de la planificació, gestió i direcció d’iniciatives socials. Va ser tècnic de Càritas Diocesana de Girona durant catorze anys, i des del 2014 és el director de la Fundació Ser.Gi, una entitat que acompanya persones i col·lectius que es troben en situació d’exclusió amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i fomentar la transformació de la societat.
Quan es parla de pobresa, el paradigma ha canviat, i molt. Lluís Puigdemont, director de la Fundació Ser.Gi, ens exposa una dura realitat, aquella en què la pobresa ha transmutat i ja no obeeix a la imatge que es tenia; ara ja és un llast que passa com a herència de pares a fills. Per lluitar contra això, segons Puigdemont, cal redefinir el sistema, apostant clarament per l’estat del benestar.
El concepte de pobresa ha canviat i ara ja diuen els experts que s’hereta de pares a fills. És així?
Sí, estem veient que la pobresa és hereditària. Fa un temps es deia que existia l’ascensor social; és a dir, a partir d’unes oportunitats que et podies anar trobant, més l’esforç i el treball, hi havia possibilitats de revertir la situació o bé continuar prosperant. Tot ha canviat. Hi ha molta gent que té feina i és pobra.
La cultura del treball i l’esforç ja no val, si més no com abans, d’acord. Però els treballadors som realment responsables de viure aquesta situació?
La persona no és culpable. En tot cas, li volen fer creure que ho és. És el mercat laboral qui està fent unes ofertes amb una precarietat impressionant; no només amb la temporalitat i estacionalitat, sinó també amb les condicions i els salaris, que es mantenen o baixen. El nivell de vida es va encarint, així com les primeres necessitats.
Els defensors del capitalisme sempre han fet bandera que és un sistema que s’autoregula. Cal canviar-lo, en vista dels resultats?
El mercat no està regulant els preus ni les oportunitats; això ho pots veure, per exemple, amb l’habitatge. El sistema actual no és el més adequat per a totes les persones. El que s’ha de garantir és que ningú quedi endarrere. Cal una bona base per oferir una igualtat d’oportunitats per a tothom.
Com es podria materialitzar?
Caldria algun tipus de recurs o compensació econòmica perquè les persones que no tenen possibilitats tinguin una manera de garantir-se les necessitats bàsiques. Per posar un exemple, els ciutadans d’alguns països del nord en aquests moments reben molt més pel que fa a ajuts, però també paguen més impostos. Caldria veure si les grans fortunes aporten en impostos el que els tocaria.
Ara que treu el tema. Molt partits defensen abaixar els impostos. La gent és conscient del que pot representar això pel que fa a l’estat del benestar?
Abaixar impostos és privatitzar serveis que ara estem gaudint amb caràcter universal. L’estat del benestar té tres potes: salut, educació i els temes socials. Aquestes tres potes, però, tenen malauradament una llargada diferent. Si ens centrem a Catalunya, per exemple, i en números rodons, 11.000 milions es destinen a temes sanitaris i 6.000 milions a educació; en canvi, per als temes socials es destinen 3.000 milions, i aquí hi entren de ple els serveis socials que tenen els ajuntaments, així com les entitats del tercer sector. Si volen un bon estat del benestar, aquestes tres potes s’han d’equilibrar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
