Del sobreús a l’addicció

El curs que ve, els mòbils estaran prohibits als centres de primària i limitats als de secundària, una mesura presa pel Departament d’Educació arran de la pressió exercida per moviments impulsats per famílies preocupades per l’impacte que poden provocar en infants i adolescents i enmig del debat social sobre la idoneïtat o no de donar aquests dispositius telefònics a menors de 16 anys. En els últims anys s’ha vist com creixien, sobretot arran de la pandèmia, les problemàtiques i els trastorns per l’ús abusiu de pantalles. En casos extrems, sovint associats a altres patologies, ha provocat l’increment d’ingressos hospitalaris i tractaments per addicció a les xarxes socials.

El coordinador de la unitat d’addiccions de l’hospital Sant Joan de Déu, Josep Matalí, recorda que el 2007 es va crear aquesta unitat sobretot per l’augment de casos de consum de cànnabis entre adolescents. Però a partir del 2009 ja van començar a aparèixer casos d’addiccions conegudes com a “comportamentals”, sobretot als videojocs. “Ara s’ha capgirat la situació i tenim més casos d’addicció a pantalles que a tòxics, un 65% versus un 35%”, explica, remarcant que també preocupa l’increment del joc patològic. De la mateixa manera s’expressa el psiquiatre del programa de conductes addictives en adolescents de l’hospital Clínic, Daniel Ilzarbe, que, tot i no disposar de dades concretes, assegura que des de la pandèmia han augmentat les sol·licituds per addicció a pantalles. Des del Departament de Salut, el subdirector general d’Addiccions, Joan Colom, també constata un increment, que vincula a una qüestió ambiental, ja que la majoria d’adolescents i joves tenen accés a internet i a dispositius mòbils, fet que fa créixer “la probabilitat d’adquirir trastorns” respecte a fa uns anys. Segons les últimes enquestes, els adolescents passen una mitjana de cinc hores diàries davant les pantalles, que augmenta fins a les set hores els cap de setmana.

Tant Matalí com Ilzarbe remarquen que els adolescents que atenen als hospitals són pacients “d’alta complexitat” i que venen derivats dels centres de salut mental infantil i juvenil (CMIJ) o altres serveis. I arriben als hospitals amb problemes d’addiccions a les pantalles, però també perquè tenen algun “trastorn mental associat”, ja sigui dèficit d’atenció, trastorn de l’espectre autista (TEA) o de conducta alimentària (TCA), entre d’altres, que els fa estar hores davant de les pantalles. Un trastorn que pot ser, segons Matalí, “causa o conseqüència”, l’etern debat de si és primer l’ou o la gallina. “Passo moltes hores a la pantalla, m’aïllo, em sento sol, em deprimeixo. O, al revés, em deprimeixo, no tinc ganes d’estar amb altra gent i passo el temps mirant pantalles”, argumenta Ilzarbe.

El 2022, per exemple, segons dades de Salut, es van notificar 49 inicis de tractament en aquests serveis, un 20,4% per addiccions a xarxes socials i internet, tot i que la majoria (55,1%) continua sent per addicció als videojocs. El que és clau per identificar una possible addicció és que l’ús de pantalles “alteri el funcionament diari” i provoqui una baixada del rendiment acadèmic, aïllament i l’enfrontament amb els pares, ja que l’activitat principal de la vida de l’adolescent passa a ser estar connectat. La diferència, segons aquests dos professionals, és que, quan hi ha un sobreús de pantalles, l’infant o adolescent no deixa de fer altres activitats. Poden estar hores pendents del mòbil o jugant a videojocs, però també poden sortir amb els amics i fer altres activitats. Aquí, per tant, ja entraria el control parental i l’acompanyament que caldria fer per reduir-ne l’ús i l’intens debat sobre si cal prohibir o no els mòbils.

Cal tenir en compte que, a diferència de l’addicció als videojocs, l’addicció a les xarxes socials o internet no està reconeguda com a diagnòstic per cap organisme de referència. Per tant, segons Ilzarbe, “com que no existeixen criteris, cadascú hi posa els que considera”. Així, poden sortir “prevalences en unes edats o en unes altres”. La mitjana és entre els 14 i els 16 anys, tot i que també han atès infants de 9 i 10. Pel que fa al gènere, la majoria de nois que entren al Clínic i a Sant Joan de Déu presenten una problemàtica més gran amb els videojocs, i les noies, amb les xarxes.

Sobre quina xarxa social és més addictiva, Matalí i Ilzarbe assenyalen com les més utilitzades pels adolescents WhatsApp i TikTok, aquesta última, així com Instagram, amb algoritmes de components addictius psicològics que fan que es puguin estar hores connectats. Les utilitzen per comunicar-se amb els seus iguals. A més, funcionen amb el mateix mecanisme de “recompensa positiva”, és a dir, el reconeixement i la satisfacció arriben amb la reacció dels altres, els famosos likes o “m’agrada” a la publicació d’un missatge, una imatge o un àudio. El fet d’estar pendent de rebre aquests “m’agrada” és el que pot portar l’adolescent a obsessionar-s’hi i a desenvolupar una dependència excessiva que pot acabar en addicció.

Matalí explica que amb la pandèmia hi va haver un sobreús de pantalles que va fer aflorar “tota la problemàtica derivada de les xarxes socials”. Quant a prohibir o no els mòbils, creuen que és una qüestió que cal afrontar com a societat. “Quantes hores passem els adults connectats a les pantalles?”, es qüestionen. “Ens hauríem de desconnectar tots”, afirma Matalí, que també assenyala com a debat que “nanos de 12 i 13 anys tinguin accés il·limitat a internet”, i que amb 10 o 12 tinguin perfils a les xarxes.