El 25% de castellà a l’escola, cap a Europa

La davallada per l’ús social del català és una constatació que es recull en diversos estudis i enquestes, que es viu al carrer i que també s’ha traslladat dins dels centres educatius, que no deixen de ser un reflex de la nostra societat. El castellà s’està imposant al català dins de les aules, en les converses entre docents i alumnat, i el català queda totalment minoritzat com a llengua d’interacció entre els infants i adolescents. I enmig d’aquest toc d’alerta per la disminució de l’ús lingüístic del català a l’escola, el sistema educatiu català està pendent d’una sentència del Tribunal Constitucional contra la immersió que pot acabar generalitzant l’obligació d’aplicar un mínim del 25% de castellà a les aules.

I quina ha de ser la resposta a aquesta futura sentència? Aquesta va ser una de les qüestions que es van tractar ahir en la jornada Català i escola, organitzada a Barcelona per la plataforma Pública i En Català, integrada per diversos sindicats educatius, i que va tornar a posar sobre la taula el debat sobre la immersió. L’ofensiva contra l’escola en català i la resposta a noves sentències va reunir en una taula Xavier Antich (Òmnium Cultural), Rut Carandell (Plataforma per la Llengua) i Francesc Xavier Vila (Política Lingüística), que van repassar la persecució política i judicial que fa anys va començar amb la sentència de l’Estatut del 2010 i després amb les denúncies impulsades pel “partit taronja”, que va acabar amb una sentència “inèdita” i “anòmala” del TSJC, ratificada després pel Tribunal Suprem, que va acabar “decidint sota criteris jurídics percentatges pedagògics”, va recordar Carandell sobre la sentència del 25%, que ja s’està aplicant en 23 centres arran de denúncies interposades per famílies que volien escolaritzar els fills en castellà. “El TSJC s’ha extralimitat en les seves funcions” i n’ha assumit d’altres –“legislador i director de centre”– que no li pertoquen, va denunciar Vila.

La directora de Plataforma per la Llengua es va mostrar crítica amb la “inacció” de la Generalitat i la falta de transparència fins fa pocs anys sobre les dades reals en l’aplicació de la immersió: “La dada més important és que no tenim dades.” També va criticar “la innocència” d’alguns partits catalans que van pensar que amb el PSOE al poder el recurs del PP “es podria retirar” o que “un cop dictada la sentència no s’executaria” perquè governaven els socialistes. A més, també va alertar que el percentatge de castellà a l’aula es podria multiplicar i arribar fins al 50% o al 70% si el TC valida la sentència.

Per tot plegat i davant la previsió que la sentència del Constitucional sigui desfavorable, Carandell i Antich –que des d’Òmnium van assumir la representació de les famílies de l’escola Turó del Drac, de Canet de Mar, contra el 25% de castellà– van defensar ahir un front judicial comú i la via internacional com dos dels camins més importants per mantenir viva la lluita contra l’embat dels tribunals, tot recordant que la sentència del TSJC va “en contra de la carta europea de les llengües minoritàries”. La previsió, doncs, és seguir tots els passos judicials estatals fins a la resolució del TC, que Antich va recordar que és el pas previ per “anar a petar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)”. I mentrestant caldrà “seguir” defensant i millorant el model d’escola catalana.