L'aranès, de la teoria a la pràctica

La situació legal de l'aranès, la variant de l'occità parlada a la Vall d'Aran, és un cas veritablement singular per diverses raons. Es tracta de la llengua oficial amb menys parlants de l'Estat espanyol, alhora que la Vall d'Aran n'és l'únic territori oficialment trilingüe. L'Aran, en relació al domini lingüístic al qual pertany, Occitània, és l'única zona amb reconeixement oficial, tot i que significa una part molt petita tant del territori com de la població. L'occità es parla en un territori de gairebé 200.000 quilòmetres quadrats, amb una població global de 15 milions de persones, de les quals amb prou feines parlen la llengua el 3%, però només està reconegut oficialment en un territori de 633 quilòmetres quadrats, amb poc més de 10.000 habitants, dels quals parlen l'aranès un 62%. A França la llengua no està reconeguda legalment i a Itàlia només està "protegida".

Aquesta oficialitat és, a més, extensiva a tot el territori del Principat de Catalunya des de l'any 2006, quan es va aprovar el nou Estatut. En teoria, doncs, tots els ciutadans catalans, no únicament els aranesos, poden utilitzar aquesta llengua en les seves relacions amb les administracions públiques catalanes. Tot i això, els efectes pràctics d'aquesta oficialitat encara estan per demostrar, encara més si tenim en compte que l'Estatut aprovat ja fa tres anys encara no s'ha pogut desplegar completament.

Més recursos per a la llengua
Sigui com sigui, la realitat és que la Vall d'Aran compta amb un trilingüisme oficial –aranès, català i castellà–, i compta amb una institució pròpia, el Conselh Generau, que s'encarrega de fer efectiva aquesta oficialitat de l'aranès. Francés Boya és el Síndic d'Aran, és a dir, la màxima autoritat del Conselh Generau. Tot i la valoració "positiva" que en fa de l'actual "marc legal", Boya és del parer que "encara es pot millorar". "Cal desplegar una llei que empari el procés i en reguli l'ús", assegura, tot insistint especialment en la necessitat que s'hi puguin dedicar més recursos per convertir en reals uns drets protegits només sobre el paper. Per al Síndic, un dels principals problemes és la dotació de recursos econòmics, i dóna xifres: "Les aportacions per a cultura i política lingüística estan al voltant dels 300.000 euros, i esclar, la major part la destinem a la protecció del patrimoni romànic".  Així que, assegura el Síndic, cal destinar més recursos a la llengua.

Actualment, l'oficialitat de l'aranès es pot constatar en fets com ara que les escoles públiques de la Vall utilitzen aquesta variant de l'occità com a llengua vehicular o que la retolació utilitza preferentment aquesta llengua. Artur Calbetó és membre del col·lectiu Lengua Viua, entitat en defensa de l'aranès. "El marc oficial és prou bo, immillorable, però ara cal que les lleis es portin a la pràctica", afirma Calbetó, que considera que en matèria de normalització de l'aranès, "el conselh ho fa mitjanament bé, però els ajuntaments fluixegen", i hi posa un exemple: "L'Ajuntament de Viella acaba de fer un circuit esportiu i tots els cartells els ha posat en català" i critica "la manca de sensibilitat de la gent que hi ha al capdavant d'alguns consistoris". Val a dir que Artur Calbetó és, així mateix, president d'Unitat d'Aran (UA), partit vinculat al PSC, que actualment té la presidència del Conselh Generau. UA disposa de sis consellers, els mateixos que Convergència Democràtica Aranesa (CDA), vinculat a CDC. L'empat el desfà l'únic conseller del Partit Renovador d'Arties-Garòs. L'Ajuntament de Viella, en canvi, està governat per CDA amb pacte de govern amb el PP.

Mitjans de comunicació, assignatura pendent
La situació de l'aranès, tot i que es pot considerar de "superprivilegi" en relació a la situació global de l'occità, té encara mancances, com la falta de mitjans de comunicació en aquesta llengua. Tot i que internet hi ajuda, i així es poden consultar moltes planes en aranès, especialment en l'àmbit administratiu, encara hi ha molta feina per fer. Artur Calbetó demana que "els mitjans públics catalans juguin més fort, per augmentar els actuals deu minuts d'aranès setmanals de Televisió de Catalunya". Del mateix parer és el Síndic, que recorda que "si els nens no tenen televisió en aranès, veuen la televisió en castellà o català" i reivindica "una estratègia perquè la llengua tingui presència als mitjans". Boya recorda que Catalunya Ràdio "ha fet un esforç", ja que emet dues hores i mitja diàries, però a TV3 "no se li veu interès". Així i tot hi ha avenços, com el servei en aranès que ha engegat recentment l'agència de notícies Europa Press, en col·laboració amb el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Pel que fa a l'efecte que pot tenir el fet que l'aranès sigui oficial a tot Catalunya, el Síndic d'Aran considera que "ha de tenir el seu recorregut", però que l'important és que "l'aranès deixi de ser un fet exòtic per passar a ser una realitat". L'administració catalana, considera el Síndic, "no es pot desentendre" de l'aranès, "perquè és un patrimoni conjunt de tots els catalans". Artur Calbetó recorda que, en tot cas, el futur de la llengua no està assegurat: "Quan jo era nen parlava aranès el 90 per cent de la població, ara el parla el 40". 

Massa o massa poc
Però no tothom veu la situació de l'aranès amb bons ulls. Esther Sirat és la presidenta comarcal del Partit Popular, actualment sense cadira al Conselh Generau, i una de les poques veus crítiques amb la realitat lingüística de la Vall d'Aran: "Creiem que el reconeixement és correcte, però no volem que l'ensenyament de l'aranès a les escoles vagi en detriment de les altres llengües oficials". Crítica amb el sistema d'immersió lingüística i favorable a una escola "on es pugui escolaritzar en altres llengües i on es potenciï també l'anglès", Sirat hi afegeix també una crítica de contingut sociolingüístic, el suposat perill de desaparició de les parles locals: "La normalització fa que s'inventin paraules –afirma–, perquè no a tots els pobles es parla igual". Finalment, la representant popular es mostra partidària que "l'aranès no s'imposi a les altres llengües".

Per la seva banda, Verònica Barés és la coordinadora del programa Volontariat per aranés, destinat a la creació de parelles lingüístiques a partir de l'experiència del programa Voluntariat pel Català. La primera fase del programa, que es va desenvolupar el 2008, va ser "molt bona", segons la seva responsable, ja que es van formar una trentena de parelles, i per a aquest any es continua amb xifres similars amb l'afegit que se n'ha format alguna a Barcelona. Per a Barés, tot i l'èxit d'iniciatives com aquesta, el problema de l'oficialitat "és que no s'aplica en molts aspectes", en especial per la part que pertoca als ajuntaments. Així assenyala que hi ha ajuntaments reticents a utilitzar-lo amb normalitat i que la llengua aranesa no és encara "una necessitat" per als habitants de la comarca.

Dijous: Els altres bilingüismes
Divendres: L'asturià dóna la cara
Dissabte: El lleonès lluita per la seva supervivència
Diumenge: L'aragonès, promeses ajornades 
Dilluns: Els catalanoparlants d'Aragó esperen la llei de llengües
Dimarts: L'aranès, de la teoria a la pràctica