l'entrevista
“La partera tradicional i el metge facultatiu cooperen”
Vostè es coordinadora del projecte de la fundació Ajuda en Acció Implantació de sistemes de salut comunitària en xarxes de salut rural d'extrema pobresa en el departament de Potosí. En què consisteix?
És una iniciativa orientada a millorar l'accés de la població més vulnerable, que són les dones i els infants, als serveis d'informació i atenció de la salut, com també a la seva capacitació per gestionar els sistemes locals de salut. L'enfocament es fa des d'una perspectiva global des del moment que Ajuda en Acció treballa els aspectes de l'educació i la igualtat de gènere i, com a rerefons, es tracta d'enfortir la implementació del nou sistema nacional de salut basat en la salut familiar i comunitària intercultural.
Què representa, a la pràctica, aquest nou sistema nacional de salut?
Es va iniciar fa vuit anys als municipis de Cotagaita i Caisa, i pels seus bons resultats el govern d'Evo Morales l'ha convertit en política pública. Es tracta d'involucrar les comunitats en la gestió del seu sistema de salut i de revalorar els coneixements ancestrals dels nostres metges tradicionals, una saviesa que s'ha anat transmetent de generació en generació.
Com s'aconsegueix fer compatible la medicina tradicional amb la que s'aprèn a la facultat?
A través del contacte i del respecte mutu i mitjançant el reconeixement dels èxits que està obtenint aquest sistema combinat. Pel que fa a l'àmbit de la salut maternoinfantil, s'està practicant el part humanitzat. Això significa que la dona té dret a decidir de quina manera vol parir –estirada o ajupida– i qui l'atendrà: el metge de facultat o la partera tradicional, que està formada en temes d'asèpsia, en coneixements de prevenció, etcètera... La veritat és que la partera s'ha convertit en una bona aliada del facultatiu, perquè a Bolívia les distàncies són grans i les comunicacions amb les comunitats, difícils, de manera que el metge no sempre pot arribar-hi a temps.
D'altra banda, hi ha tot un sistema ritual al voltant dels naixements que probablement el metge de facultat no estigui en condicions de complir.
Sí, i per a les poblacions quítxues i aimares té una gran importància. L'exemple més conegut és el de la placenta, que segons com es tracti augura un futur més o menys bo per al nadó. No es pot menystenir aquest component simbòlic perquè proporciona tranquil·litat i benestar psicològic a la mare i dóna confiança al sistema nacional de salut que respecta la seva identitat cultural.
Abans s'ha referit a bons resultats.
Sí, perquè hi són. Als municipis de Caisa i Cotagaita, on fa vuit anys l'Ong Cahuasimanchispac (“La teva causa és la meva”, en llengua quítxua) va iniciar el projecte amb la doctora Yolanda Vargas al capdavant i el suport d'Ajuda en Acció, la mortaldat materna i infantil s'ha reduït a zero. Cal també fer un treball de formació entre els metges, als quals
