“Hem de muntar vagues per fer complir la llei”

En l'àmbit sindical, els darrers anys han estat molt complicats i a la CNT li ha costat trobar el seu camí, però avui hi ha molts joves que s'han adonat del fracàs del tipus de sindicalisme que defensen Comissions Obreres i la UGT, i ja sigui perquè tenen idees anarquistes o per qüestions de necessitat i pràctiques, s'apropen a nosaltres.

No hi ha una lluita com la que pregonaven els grans líders anarquistes, avui pràcticament hi ha una batalla de supervivència però portem un segle i mig d'experiències i encara que sabem que els darrers trenta anys no han anat gaire bé i hi ha una certa impressió que el sindicalisme no serveix, que forma part de la política, està venut a l'Estat, ha contribuït a la desmobilització i no atrau prou la gent jove, a la CNT, pràcticament calquem els principis dels inicis del segle passat, els adaptem al moment actual i plantegem un model molt senzill, un sindicalisme de classe i de solidaritat utilitzant l'ajuda mútua i l'acció directa.

No ens podem enganyar, ara la societat ha canviat. Si tu vius en un bloc de pisos i no ets capaç de donar el condol a una persona a qui se li ha mort un familiar, pots pensar que el suport mutu no brilla, però quan es planteja un conflicte, nosaltres intentem que es deixi de banda l'interès individual, implicar la màxima gent de l'empresa, transformar-lo en una qüestió col·lectiva, ajuntar totes les reclamacions i les demandes, bàsicament perquè estem veient que aquesta és l'única manera que funciona per inculcar certs valors.

No els expliquem un pamflet, ni els fem un míting, els diem que si volen que els solucionem coses col·lectives, que vinguin a la CNT. També hi ha gent militant que veu que l'empresa està a la UCI, que ja ho ha provat tot i considera que nosaltres som l'última alternativa. Quan arriben, s'estudia el conflicte, s'analitza la viabilitat, es planteja el tema, se'ls diu es pot fer això o allò, i després es quan, abans de muntar una vaga, la gent dota una caixa de resistència i s'implica en la solidaritat. Aquest és el punt clau per lluitar contra el sindicalisme d'estat. Jo crec que avui en dia el principal problema de la CNT es la classe treballadora, els treballadors organitzats tenim una eina que es pot fer servir o no, quanta més gent la faci servir, més contundent es tornarà.

Hi ha molts sectors on la tradició sindical s'ha perdut i qualsevol reivindicació s'agafa com una amenaça a la patronal, i és clar, nosaltres ens trobem que hem de muntar moltes vagues simplement perquè es compleixi la llei. Per exemple tu agafes el conveni d'hostaleria i és comprovar a quantes empreses grans es compleix.

Nosaltres no ens cansem de reclamar que se suprimeixin totes les subvencions que es donen als sindicats, la CNT des dels seus orígens es declara independent de qualsevol organisme i més de l'Estat, i una de les maneres per les quals creiem que s'ha de mantenir aquesta independència és la independència econòmica.