Descobrir dos dels símbols targarins
Comprar coca de recapte a Firacóc i menjar-se-la al parc de Sant Eloi és una bona manera de descobrir l'essència de Tàrrega, immersa en els actes de la Festa Major de Maig
-
Del parc sobresurt l'ermita del s. XIII, construïda en honor a Sant Eloi, patró dels orfebres. AJUNTAMENT DE TÀRREGA. -
Element històric de la pagesia que es poden trobar dins el parc de Sant Eloi. SORTIM. -
Un altre element històric relacionat amb la pagesia. SORTIM. -
La fira té una vintena d'expositors. AJUNTAMENT TÀRREGA. -
A Firacóc es pot tastar tota tipus de receptes flaqueres. AJUNTAMENT TÀRREGA. -
Ermita i dos elements històrics de la pagesia que es poden trobar dins el parc de Sant Eloi. SORTIM. -
Entre ball i ball, Tàrrega obre l'aparador gastronòmic de festa major a Firacóc, una mostra dedicada al cóc (nom amb què a l'Urgell es coneixen les tradicionals coques de recapte) i a altres receptes flequeres de la contrada (coca, panadons, orelletes, bunyols, rosquilles...), a més de diversos productes d'alimentació autòctons i forans.
El 14 i 15 de maig, doncs, a l'espai Mer-Cat, es donarà cita a una vintena d'expositors de les comarques de Ponent i la resta de Catalunya que mostraran varietats noves i curioses de cóc i altres articles. A més, com a novetat d'enguany, la mostra oferirà al públic un tast de pans artesans, tots elaborats amb productes d'origen ecològic i de les terres de Lleida. L'activitat anirà a càrrec del forn artesà Pa Ronyó, de Torregrossa, amb degustacions del pa d'oli, pa medieval d'espelta, pa de kamut i el típic pa lleidatà de ronyó. El tast es farà diumenge a partir de les set de la tarda. D'altra banda, Firacóc tampoc no s'oblida dels més menuts. Torna el Petit Obrador, on el xef instruirà els petits casa sobre els ingredients i la preparació d'una coca de recapte senzilla que es podran endur a casa, a punt per coure al forn.
Per tant, i posant més sabor al ball de festa major, diumenge a la tarda no hi pot faltar l'Aplec del Cóc, a càrrec de la Coordinadora de Moviments Juvenils. Es tracta de la llavor de Firacóc, ja que la festa va començar fa 24 anys, quan les entitats juvenils de la ciutat es van posar a vendre cóc a la plaça de les Nacions sense Estat durant el ball de tarda de festa major. A final dels anys noranta, l'Ajuntament va decidir complementar l'acte amb una fira d'aquest producte que es pogués visitar tot el cap de setmana, i així va néixer Firacóc.
Amb la panxa plena o bé amb la coca a la butxaca, es pot arribar fins el parc de Sant Eloi per descobrir-hi el gran símbol de Tàrrega i tenir-hi una immillorable perspectiva de tota la ciutat. Sortint de la mostra, cal seguir el carrer Joan Maragall i continuar per la plaça del Carme i pel carrer de Sant Pelegrí, on caldrà girar a l'esquerre quan s'arribi a l'altura del passeig de Simó Canet. Aquest s'haurà de seguir fins que es trobi una entrada principal del parc, que en té més d'una.
El parc de Sant Eloi té el seu origen a principi del segle XX, quan un grup de ciutadans, l'Associació d'Amics de l'Arbre, es va plantejar de fer una plantació d'arbres a la serra de Sant Eloi amb l'objectiu de convertir-la en el gran parc de la ciutat. L'ermita de dins, la va fer construir l'argenter targarí Simó Canet al segle XIII en honor a Sant Eloi, patró dels orfebres.
Amb el temps, el parc s'ha convertit en un espai d'esbarjo per a tothom, amb passejos amples de pins, alzines i oliveres, amb racons on predomina la bellesa clàssica del jardí llatí, i d'altres, d'estil romànic. Té una extensió de 16,24 hectàrees i, en bona part, està envoltat per la ciutat.
Gran panoràmica
No ens en podem anar del parc de Sant Eloi sense haver gaudit d'algun mirador de la serra de Sant Eloi, que aprofiten torrasses antigues construïdes durant les guerres carlines del segle passat. Des de dalt, hi ha una magnífica panoràmica de Tàrrega. El primer que es veu és la via del tren de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa-Lleida, el carrer del Segle XX, amb l'edifici modernista de cal Maimó, amb una torreta acabada amb punxa al xamfrà i ornamentacions neogòtiques a la façana, que recorden l'arquitectura de Puich i Cadafalch; i la farinera Balcells, un edifici exponent de l'arquitectura industrial modernista construït durant els anys vint (més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Tàrrega, www.tarrega.cat).
PER ARRIBAR-HI
FIRACÓC 2011
Museu a l'aire lliure
J.P.En el parc s'hi poden trobar un seguit d'elements procedents de la pagesia i d'edificis pertanyents a aquesta activitat. Per tant, s'hi poden contemplar, entre d'altres, una premsa d'oli del 1794, la premsa de vi originaria de les terres de Tortosa, arcades de pallisses, la màquina segadora de les indústries Trepat –tot un símbol de la mecanització–, el finestrat gòtic originari de l'antiga capella dels Ardèvol o la creu de terme de la plaça de les Alzines: un veritable museu a l'aire lliure.
