Societat

Mobilització per protegir la cellera medieval del Fort de Bao

L'Ajuntament vol derruir cinc cases, fet que “atemptaria contra el traçat urbà medieval”, segons el Col·lectiu de Defensa de la Cellera

Els treballs s'emmarquen en un pla de renovació del “Fort”, al centre històric

L'Ajuntament de Bao, segons el batlle Patrick Got, vol “airejar la placeta davant de l'església per posar-la en valor”, ja que aquests edifici religiós es troba “ocultat per la proximitat de cases actualment desocupades”. Arrasant cinc d'aquests edificis vora l'església s'aconseguiria que “la plaça tingui cachet i l'esplanada pugui acollir més bé que ara cerimònies com ara casaments i enterraments”. Aquest projecte s'emmarca en un pla de rehabilitació de l'hipercentre d'aquesta població del Riberal, que ja ha començat amb la renovació de les canonades d'aigua. El fet d'haver de cavar rases d'una certa profunditat a l'indret més antic de la població fa témer a certs habitants “que es destrueixin vestigis arqueològics” i que es malmeti “l'antic cementiri que hi havia vora l'església, dins el recinte de la cellera”. Una petició per oposar-se a la destrucció del traçat medieval de la cellera al voltant de l'església, signada per dos-cents habitants, ha estat presentada a l'Ajuntament pel Col·lectiu de Defensa de la Cellera.

El Fort de Bao

Al recinte al voltant de l'església –amb restes de l'antiga muralla on estan adossades les cases i amb un porxo conservat de l'antiga entrada a la població– se l'anomena tradicionalment, al vilatge, el Fort.

Aquest Fort és, en realitat, el que es coneix com una cellera. Si les cases que l'Ajuntament vol derruir “no tenen cap valor patrimonial ni arquitectònic” tal com reconeix tothom, el seu emplaçament, per contra, correspon exactament “al mateix pla d'ocupació existent des de fa mil anys”, segons els opositors. Destruir les cases per fer-ne una plaça seria “una ofensa al nostre patrimoni medieval”. Com a alternativa es proposa a l'Ajuntament que “renovi les cases per fer-ne apartaments”. El batlle refusa la proposta explicant que “ara ja hi ha molts problemes d'aparcament dins el Fort, que s'agreujarien si augmentés la població”.

La Cellera

Les celleres i sagreres van néixer amb la Pau i Treva de Déu del concili de Toluges, l'any 1027, convocat per l'abat Oliba. Per lluitar contra els excessos dels senyors feudals es va delimitar un “espai sagrat” de trenta passos al voltant de les esglésies. En aquest espai de protecció s'hi van instal·lar els cellers per protegir les collites i alguns habitatges. Aviat es van fer fortificacions per protegir la població en cas de violències. Aquestes celleres o sagreres van esdevenir els primers nuclis urbans de molts pobles arreu de Catalunya. Les restes d'una setantena de celleres es conserven a la Catalunya del Nord i la de Bao és una de les més ben conservades des del punt de vista del traçat medieval dels carrers i carrerons del “Fort”. El que fa única la cellera de Bao és que no n'hi ha cap altra que sigui quadrada, ja que les celleres típiques tenen una estructura circular.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BANYOLES

Nova reunió de la comunitat educativa per l’escola Camins

banyoles
enoturisme i gastronomia

Carme Ruscalleda, premi ‘Premi Bite honory award’ per la difusió de la cultura culinària

Barcelona

Som Sostre demana un nou model per atendre els sense llar

girona
urbanisme

La Rambla encara la fase de reforma més complexa pel que fa a mobilitat

Barcelona
turisme

30.000 persones a les jornades de portes obertes del Port de Barcelona

Barcelona
estats units

Augmenten a 15 els morts per tempestes i tornados als EUA

barcelona
societat

El TS estima un recurs de l’Ajuntament de Barcelona contra l’anul·lació de la taxa d’escombraries del 2020

Barcelona
tribunals

El judici per la violació d’Igualada se celebrarà del 17 al 21 de juny

Igualada
sequera

Els embassaments de Ter-Llobregat doblen reserves i superen el 30%

barcelona