Quaresma

Dimarts va morir el rei Carnestoltes fruit d'una atipada de llardons sucats en xocolata i chartreuse. Se li van posar els ulls en blanc, va emetre un esperpèntic rot i va passar a millor vida. La seva amistançada, la reina Concubina, tampoc no va córrer una fortuna gaire diferent: després de saltar-se tots els codis de conducta socialment admesos va deixar el món de les coses en empassar-se el cordill d'una baldana florida. Morts els reis de la disbauxa arriba la quaresma de sardina salada, bacallà sec i cendra de dimecres. Au, a penjar la vella de cartró i anar tallant peus, com fan a l'escola.

Però la quaresmal crisi que ens afecta a tots no sé s'hi s'ha traduït gaire al carrer. Sí, no hi era la bóta a la plaça de la Font –era virtual–, encara que les de destil·lats i fermentats no ens han mancat. El fet que l'Ajuntament esmerci menys diners en el carnaval no ha impedit que la gent surti al carrer, es disfressi (per Setmana Santa ens revestirem) i s'ho passi bé uns dies quan ens espera un any complicadet. En el fons es torna a veure que per a la festa no calia tant de diner públic, sinó que la gent la vulgui fer. Amb tot hi ha una cosa que sorprèn: Déu n'hi do les disfresses de la rua de carnaval; i això ens diu que no pocs s'han rascat la butxaca i s'hi han tirat unes quantes hores pencant. I el que no em quadra és que malgrat la que està caient vaig trobar a faltar més crítica, més sàtira, més denúncia, més mala bava. No us sembla?