Un poble separat

Viure a Susqueda implica un vot de fe i voluntat. Des que el 1968 l'embassament va negar el nucli principal i el municipi va quedar reduït a tres enclavaments muntanyencs, els veïnats del Coll, Sant Martí Sacalm i el Far, separats per la gran bassa d'aigua i una orografia agresta que complica enormement les comunicacions per terra, Susqueda no deixa de ser un exercici de supervivència, un exemple de capficament en contra de les adversitats. I més si tenim present que avui allà s'hi aixequen tres esglésies principals, i mentre els fidels del Coll pertanyen a l'arxiprestat de Guilleries Congost, del bisbat de Vic, però que són administrats per mossèn Ramon Oller, rector de la Cellera, que és del bisbat de Girona, els de Sant Martí Sacalm i el Far són deutors de l'arxiprestat del Ter Collsacabra. El mateix passa quan cal anar al metge o escolaritzar uns vailets, que es veuen obligats a anar a Osor, Amer o Sant Esteve d'en Bas. La situació es complica si fem un salt enrere i valorem la petja deixada per uns projectes d'urbanitzacions que es van impulsar a finals dels anys seixanta, principis del setanta del segle passat i, sense superar la fase d'il·legalitat, van deixar atrapades moltes famílies que han vist com perdien els seus estalvis i no podien trobar una sortida a la situació.

Les diferències a l'hora de gestionar el territori o portar l'administració de l'Ajuntament han generat conflictes i baralles, han provocat la presentació de querelles i denúncies i han fet sortir Susqueda als mitjans de comunicació mostrant-la com un territori en el qual imperava una determinada llei de la selva. No deixa de sobtar que després de parlar amb membres de cadascuna de les parts enfrontades –d'una banda, l'associació de veïns i CiU, i de l'altra, la candidatura de Junts per Susqueda, l'equip que controla l'Ajuntament– ningú sàpiga situar l'origen del problema i que de la pròpia impotència hagi sorgit un cúmul d'acusacions i desafiaments que amaguen una acció de govern que s'esforça per cohesionar un municipi en el qual els camins de terra fan de carrer major i avui, quan les urbanitzacions han quedat rebaixades a la categoria de veïnats, internet arriba a totes les llars.