la CRÒNICA
“Ja ho he pescat! Alfabèticament!”
“Hem invertit en publicitat, però el Ganxet Pintxo és la millor possible”
La ciutat del deute, la ciutat de la dimissió de la cap de l'oposició, la del congrés de CDC, la dels Mossos vigilant indignats... Error. Aquests dies, Reus és, sobretot, la ciutat del Ganxet Pintxo. Està presa per milers de turistes reusencs –i de les rodalies– mapa en mà. És un desplegable amb 62 fotografies i descripcions de pintxos. Així, a la basca, perquè dóna més joc amb el sobrenom dels reusencs (ganxets) i crea marca respecte altre rutes de tapes. Com la de Tarragona, per cert.
De mapes se'n veuen pertot. Els més atraients són a les butxaques dels texans i penjats als cinturons de les noies. Coqueteria i comoditat són un reclam més d'una nit reusenca que s'ha enlairat els darrers anys, amb l'obertura d'una trentena de locals i restaurants al centre històric. Però l'escassetat de la butxaca pot glaçar la florida.“Cada any, el febrer és dolent per al calaix, però enguany ha estat catastròfic”, em diu el cambrer d'un conegut local de nit, mentre em posa un discret tàrtar de salmó. La Cambra de Comerç va impulsar, el novembre passat, la primera edició de la Ganxet. I va ser un èxit: 110.000 pintxos devorats en deu dies. Mirant-se de cua d'ull els taulells veïns a vessar, ara també s'hi han sumat locals de nit, que, pel seu compte, han aprofitat l'avinentesa muntant una ruta de gintònics a bon preu. També té mapa.
Sabor escènic, gata Maria, tro de Reus, terra endins... Cada establiment ha batejat les mossegades. Les colles s'afanyen a triar la propera mossegada, embolicades entre mapes i rialles. Un pintxo i una cervesa i, si persisteixes, acabes fent nit a la plaça del Mercadal. Que no està malament per a un dijous. A Reus, una ciutat densa i vital, costa situar-se a tots els nivells. Però entre tanta oferta i cervesa la cosa és complica: “Ja ho he pescat! Els bars estan ordenats per ordre alfabètic!”, crida una noia, desplegable en mà. La festa s'escalfa amb la barreja de clients no habituals. Els fidels del bar amb cartells del Barça amb els de l'ambient volgudament elitista d'El Círcol i els que descobreixen per què la foscor calculada d'aquell pub petit atrau tant els seus fills. O néts. Davant un cruixent de tonyina i formatge grana padano, el propietari d'un nou restaurant marroquí m'assegura: “Hem invertit en publicitat, però el Ganxet Pintxo és la millor possible. Ens descobreix molta gent.”
A la Cambra de Comerç em diuen que fer calaix i “canviar l'estat d'ànim” col·lectiu és l'objectiu de Ganxet Pintxo. El primer cap de setmana, 50.000 mossegades servides. Sense comptar les que es fan acabada la ruta... Després de cinc tastos, el meu mapa està rebregat. Però l'ànim encara m'allargarà fins a l'1 d'abril, quan la disbauxa de la ruta s'estavellarà amb els laments negres de les processons quaresmals.
