Cosa de fura

Molt bé. Això ja ha començat. Sant Pere ja no té aturador. El pregoner Agràs ens va explicar un bonic conte de festa major i després va encendre la primera tronada, que és la que ens agafa una mica de sorpresa, amb els escuts abaixats i les defenses per terra, que hem passat un any sense viure'n cap i ja n'havíem perdut l'hàbit, de sentir-les, per això els trons sembla que ens retronen més a dintre, i ens colpegen, bum-bum, el cor, quin malestar, uf, però després respirem alleujats i emocionats i restem amics de tothom.

Des del morter ens vam posar molt contents en tornar a veure el Peter a la plaça, hem pensat molt en tu, Peter, en els últims mesos, i celebrem veure't recuperat, que una tronada sense tu a la plaça perd punts.

I ens vam emocionar amb l'emoció de l'Agustí Curto en recollir el tro de festa. Quina enveja, Agustí, ets dels pocs privilegiats que pots estar dins a la plaça durant les tronades. I molt bé el dibuix del quadrant final de la tronada, que semblava que l'hagués fet el mateix Marcel·lí Antúnez, al qual segur que encantaria la tronada. Perquè la tronada és cosa de fura.