Verges destapa el passat en la reforma del barri vell

El procés de rehabilitació del nucli històric de Verges ha deixat al descobert troballes diverses que fan llum a la història mai suficientment documentada d'una vila medieval. De les troballes fetes fins ara destaquen les restes d'un mur que discorre pràcticament al llarg de tot el carrer Canonge Iglesias, just per sota de les cases de la part de llevant, i que s'ha descobert en dos trams diferents. Una de les hipòtesis de treball més fermes, segons l'arqueòloga directora de la intervenció preventiva, Romina Ribera, és la identificació d'aquest mur amb el límit perimetral a l'est de l'antic castell de Verges, que hauria tancat, a mode de fortificació l'espai sobirà, on hauria viscut la població protegida per les muralles.

L'obertura d'una de les rases al carrer de l'Església i al del Portal ha posat al descobert part de l'antic cementiri de la sagrera, espai al voltant de l'església on s'acostumava a practicar les inhumacions. Les restes humanes, en total unes vuit fins al moment, estan encara en procés d'estudi per determinar-ne possibles patologies, sexe, edat de la mort i datació. Aquests tipus d'anàlisis permeten que els arqueòlegs facin una reconstrucció de grups poblacionals en diferents períodes històrics i n'extreguin diferents conclusions.

Verges està protegit com a bé cultural d'interès nacional per això és necessària aquesta excavació preventiva, que s'està efectuant des de finals d'abril i que es perllongarà mentre durin les obres de reforma. Des de l'inici de la intervenció s'han documentat una trentena de nivells d'interès arqueològic; alguns, simples estrats d'anivellament del terreny amb aportació de material ceràmic que testimonien la successió de segles de vida a l'interior del nucli històric i d'altres de més consistència, com ara restes de fonamentacions d'antics murs.