Infermeres per lliure
La caiguda de la contractació als centres sanitaris empeny els professionals a buscar alternatives en la feina per compte propi
Els emprenedors ofereixen serveis especialitzats, tant a domicili com en línia
Els temps en què les infermeres sortien de la universitat i gairebé l'endemà mateix tenien feina en algun centre sanitari, encara que fos amb contractes temporals, s'han acabat. Les retallades i la crisi han posat fi a les contractacions eventuals i la sanitat pública ha tancat l'aixeta de les convocatòries de places fixes. Davant d'aquest panorama, cada cop hi ha més professionals que es plantegen camins alternatius: des de marxar a l'estranger –com ja va passar a principis de la dècada del 2000–, fins a apostar per l'emprenedoria i establir-se per compte propi oferint serveis assistencials, d'assessorament o d'educació sanitària.
El Col·legi d'Infermers i Infermeres de Barcelona (COIB) disposa d'un servei d'assessoria per a titulats interessats en l'exercici lliure de la professió. “Aquest any les consultes s'han incrementat un 40%”, explica el president del COIB, Albert Tort. El perfil “no és només la infermera jove, sinó també professionals de més edat que han hagut de deixar de treballar a causa de les reduccions de plantilla o que encara hi treballen però intenten compensar la caiguda dels sous”, diu.
Segons un informe del COIB, fa dos anys, més de 4.000 infermeres de la demarcació de Barcelona –un 13% de les més de 33.000 col·legiades– exercien la professió per compte propi. Tot apunta que aquest percentatge anirà en augment “per pura necessitat”, assegura Mercè Muñoz, infermera que imparteix classes sobre emprenedoria a l'Escola Universitària d'Infermeria Gimbernat. “Cal apostar per la innovació des de la docència i formar els alumnes en la visió de l'exercici lliure de la professió”, insisteix Muñoz.
L'informe del COIB destaca que les infermeres que fins ara han optat per l'exercici lliure sovint ho fan després de comprovar que la pressió assistencial que es viu a les organitzacions sanitàries no afavoreix l'atenció personalitzada del pacient. La contractació precària, l'escassa participació de les infermeres en la presa de decisions i les dificultats per conciliar la vida laboral i la familiar són altres factors que motiven a establir-se per compte propi.
Tot i que fins al moment aquesta ha estat una sortida professional “poc explorada” per les infermeres, Muñoz assegura que hi ha àmbits, com ara l'atenció domiciliària o l'oferta de serveis en línia, aprofitant les noves tecnologies de la comunicació, en què hi ha molt camp per córrer. “Tothom té necessitats de salut, el que cal és analitzar el mercat i detectar-les per definir un projecte: quin tipus de servei volem oferir i a quina franja de la població ens volem adreçar”, afirma.
“Des de la infermeria s'han posat en marxa projectes de gestió de personal sanitari, plataformes per oferir consells de salut, serveis d'atenció maternoinfantil o a la població adolescent...”, explica Muñoz. “Per cultura, aquí encara tenim massa por al risc i al fracàs; cal perdre aquesta por”, anima.
Agafar la maleta i marxar a fora
La manca de perspectives laborals ha tornat a empènyer moltes infermeres a sortir a l'estranger a buscar feina. “Vivim una segona fuga de talent infermer”, afirma el president del Col·legi d'Infermers i Infermeres de Barcelona (COIB), Albert Tort. La primera onada va ser a principis de la dècada del 2000, però llavors hi havia convenis bilaterals entre l'Estat espanyol i altres països, com ara el Regne Unit. Les infermeres marxaven amb contractes de treball, habitatge i formació per millorar l'idioma. “Ara la infermera sovint agafa la maleta i se'n va sense tenir feina i un cop al país de destí es busca la vida”, assegura Tort. Les professionals continuen marxant al Regne Unit i cada cop hi ha més interès per anar cap a Suècia i Noruega, tot i que, en aquests casos, l'idioma és una barrera.
Les sol·licituds d'informació ateses al COIB d'infermeres que es plantegen marxar a l'estranger van augmentar l'any passat un 77% (733 peticions l'any 2010 i 1.304, el 2011). D'altra banda, els expedients administratius tramitats pel col·legi per poder treballar fora van passar de 75 a 185, un 146,6% més. Durant els primers mesos del 2012 es manté la mateixa tendència: de moment, les sol·licituds d'informació ja han augmentat un 54,3% i els expedients tramitats, un 127,7%.
