El Barcelonès atura la pèrdua de població dels últims 20 anys
L'any passat la comarca més poblada del país va perdre quatre vegades menys veïns que ara fa cinc anys, abans de la crisi
Més de 250.000 persones han continuat canviant de municipi de residència al país
La pèrdua de població al Barcelonès s'ha frenat ininterrompudament des del 2003 i aquest últim any gairebé s'ha aturat com a conseqüència de la crisi. Com a mínim des de fa vint anys, Barcelona i les altres dues ciutats més grans del país –Badalona i l'Hospitalet de Llobregat– perdien globalment cada any més població fins a tocar fons el 2003, quan el saldo migratori negatiu va ser de 36.542 persones. Des d'aleshores, amb el preu de l'habitatge tocant sostre arreu, s'ha anat
frenant progressivament l'èxode, una frenada que s'ha extremat amb la crisi econòmica. Efectivament, l'any 2007, les tres grans ciutats perdien encara conjuntament 22.107 residents. Fa tres anys, ja en plena crisi, només en van perdre 10.191 i l'any passat el saldo negatiu ha estat de només 6.283. És una dada significativa tenint en compte que 41.388 persones han continuat marxant del Barcelonès cap a altres comarques el 2011. Però aquesta magnitud ha estat compensada pel guany de 35.105 nous re-
sidents provinents d'altres zones del país.
Menys moviment
De fet, la mobilitat residencial entre municipis s'ha frenat un 3,6% al país, on han canviat de lloc de residència 255.257 persones. El Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat continuen sent les principals comarques receptores de l'èxode barcelonès, però també altres comarques del país guanyen població com ara l'Alt Penedès, el Bages, el Baix Camp, el Garraf, la Cerdanya, Osona i el Segrià. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el perfil majoritari del migrant intern del país és un adult d'entre 20 i 39 anys. Els estrangers que canvien de municipi a Catalunya són majoritàriament homes d'aquella franja d'edat, concretament el 60,4%, que ho fan per motius de feina. En canvi, entre els de nacionalitat espanyola, si bé també són majoritàriament els d'aquella edat els que canvien de residència, ho fan tant dones com homes i és important el percentatge d'infants i gent gran, probablement perquè hi ha una voluntat de canvi de vida. La sortida de les tres grans ciutats cap a la perifèria metropolitana continua marcant la tendència, però la desconcentració urbana és general, de manera que els municipis petits i mitjans reben residents de les ciutats de més de 100.000 habitants. Les úniques excepcions són Terrassa i Sabadell, que guanyen poca població.
Perden o guanyen
A més de les tres grans ciutats, perden població Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Mollet, Cerdanyola, Sant Boi, Sant Just Desvern, Lleida, Vilanova, Granollers i Badia. També poblacions menors amb característiques específiques han perdut residents l'últim any, com és el cas de Salt, amb una gran presència de població estrangera, i Lloret, amb una gran massificació a l'estiu del que s'ha qualificat com a “turisme de borratxera”. Entre les que guanyen població va al capdavant Sant Cugat del Vallès, acompanyada de Sant Pere de Ribes, Salou, Castelldefels, Girona, Vic, Sitges, Arenys, Tiana i la Garriga.
El moviment migratori amb l'estranger ha disminuït amb relació al 2010. Continua immigrant més gent de fora –118.146– respecte a la que marxa cap a l'estranger –100.589–. Els moviments entre Catalunya i Espanya es mantenen estables, tot i que el saldo és lleugerament negatiu per a Catalunya: 182 persones. El balanç és conseqüència de la sortida de Catalunya de la població estrangera sense feina.
Valencians cap aquí i catalans cap a Madrid
Ha marxat a viure a Espanya més població estrangera de la que ha vingut a viure a Catalunya. En canvi, ha vingut més població de nacionalitat espanyola de la que ha marxat. El País Valencià és el territori d'on ha vingut més gent a Catalunya, seguit d'Aragó. En canvi, Madrid i el País Basc s'emporten més catalans que no pas madrilenys i bascos han vingut a viure a Catalunya aquest darrer any. Destaca el percentatge de població, el 21%, que retorna al seu lloc de naixement tant pel que fa a immigració com a emigració des de Catalunya. És a dir, que una quarta part dels que se'n van se'n tornen a viure allà on van néixer, però també una quarta part dels que vénen a Catalunya són catalans de naixement.
