Surt en llibertat “el segon violador de l'Eixample”
Martínez Singul ha complert íntegrament el darrer càstig de tres anys i nou mesos de presó per haver intentat abusar d'una menor
Ha seguit el tractament d'inhibició sexual, però no es descarta que reincideixi
Alejandro Martínez Singul, conegut com “el segon violador de l'Eixample”, sortirà en llibertat a finals d'aquesta setmana, després de complir la darrera condemna, de tres anys i nou mesos de presó, per haver intentat violar una menor de 12 anys en un ascensor d'un edifici de Barcelona, l'1 d'octubre del 2009. Martínez Singul ha seguit el programa d'inhibició sexual, la mal anomenada castració química, a la presó de Brians en els últims mesos, malgrat que no està totalment rehabilitat, segons fonts judicials. El seu perfil delictiu és ara de més baixa intensitat, hi afegeixen per evitar una alarma social difícil de controlar en aquest cas, en què es busca el seu anonimat perquè assoleixi la reinserció.
La condemna ara complerta correspon a la tercera temptativa d'agressió sexual de què s'ha acusat “el segon violador de l'Eixample”, des que el 20 de maig del 2007 va obtenir la llibertat després de complir 16 dels 65 anys que l'Audiència de Barcelona li va imposar el 1993 per haver comès catorze violacions al districte que li dóna el malnom.
Llavors, el 2007, el Departament de Justícia va alertar que no estava rehabilitat, i la fiscalia va anunciar una vigilància “no invasiva”, un avanç de l'anomenada llibertat vigilada, que ara sí que permet la reforma del Codi Penal. Els mals presagis es van complir. Martínez Singul va tornar a reincidir, a ser empaitat per la policia i els mitjans de comunicació, i a ser rebutjat pels veïns.
La primera agressió, la va cometre un mes després de sortir de la presó, quan es va tocar els genitals davant una escolar a Taurinyà, a prop de Prada (Conflent). Per aquests fets no va ser detingut fins un any després, el juny del 2008 al seu domicili de Cardedeu, i va ser extradit a Perpinyà, on va complir nou mesos de presó per exhibicionisme. Uns tres mesos després de ser excarcerat el 8 de març, va reincidir. Es va tocar els genitals davant una dona a l'estació d'Arc de Triomf. En el judici, la dona no el va reconèixer i el van absoldre. Al cap de dos mesos, el maig del 2009, els Mossos el van detenir per una altra temptativa. Va ser condemnat a una multa per haver perseguit dues dones a l'Eixample.
Després de la tercera agressió a l'Estat espanyol, el van tornar a engarjolar. La víctima, una adolescent que va ser agredida en un portal situat entre els carrers Nàpols i Casp el 2010, va reconèixer Martínez Singul entre les 40 imatges d'agressors sexuals que els Mossos tenen fitxats a Barcelona. El va identificar pel seu “nas gran i torçat” i, de fet, quan es va encreuar amb ell al carrer, li van estranyar la gorra i les ulleres que duia.
Ara, la sortida de Martínez Singul tornarà a ser discreta, i la policia ja n'està alertada.
LA DATA
LA XIFRA
És l'únic voluntari a la castració
Des de finals de l'any 2009, el Departament de Justícia complementa l'actual programa d'intervenció per a agressors sexuals amb el programa de tractament farmacològic com a coadjuvant en la intervenció en delictes sexuals. L'anomenada castració química, però, no ha tingut èxit entre els reclusos dels penals catalans.
Només un reclús va seguir el programa a principi del 2010 i des de llavors ningú més no s'hi havia afegit, segons les últimes dades dels Serveis Penitenciaris. Alejandro Martínez Singul és aquest únic voluntari d'aquest tractament, i ara podria continuar fent-lo en llibertat.
El tractament, sempre voluntari, consisteix a administrar un component farmacològic que inhibeix la persona de sentir desig sexual. És un efecte reversible, ja que el desig es recupera a mesura que es deixa el tractament, que s'ofereix, després d'una valoració mèdica, en la fase final de la condemna i quan la seva reincidència es preveu d'alt risc. Actualment, el centre de Brians 1 és l'homologat per dur a terme aquesta intervenció, que va ser recomanada per una comissió d'experts encapçalada per l'exfiscal del TSJC José María Mena.
