Societat

L'enginyer que es va convertir en icona

Enginyer de formació i vocació, Ramon Perera va ser un símbol de resistència als envits de les tropes feixistes. Afiliat al PSUC des del 1936, el febrer del 1938 va ser escollit secretari tècnic de la secció de plans i obres de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Un càrrec des del qual va jugar un paper crucial a l'hora d'assessorar, i supervisar, la construcció de nombrosos refugis al conjunt del Principat. Alhora, però, Perera també va capitalitzar nombrosos estudis i projectes per apuntalar la resistència d'aquestes construccions subterrànies. Així, i a tall d'exemple, davant l'escassetat de formigó que castigava la logística republicana, va idear l'ús d'altres materials combinats, com ara les llimadures d'acer provinents de la ferralla, que van donar resultats més que bons. També va ser l'encarregat de dissenyar la seu central de la junta, que, per suposat, també disposava d'un refugi preparat per exercir-hi tasques de comandament en cas de contingència. Malgrat que, erròniament, Perera va arribar a assegurar que no es van produir víctimes mortals a l'interior dels refugis, és cert que aquests van ser crucials a l'hora de limitar els efectes devastadors dels bombardeigs i d'alguns dels temuts efectes col·laterals, com ara l'acció de la metralla i la caiguda de runa dels edificis malmesos.

El 1939, l'enginyer barceloní va haver d'agafar la ruta de l'exili. Gràcies a l'ajuda del MI5 es va instal·lar a Anglaterra, on va intentar, sense èxit, exportar la seva experiència i coneixements en el camp de la defensa passiva. Les autoritats britàniques, però, es van decantar pel seu propi model de refugi, que va quedar clarament al descobert davant de l'aviació alemanya. En termes de víctimes, el balanç va ser desastrós. Malgrat que l'aportació de Perera ha estat considerada decisiva a l'hora de desplegar aquesta resposta defensiva, altres veus també recalquen que noms com el de Manuel Muñoz Díez, conseller d'Urbanització i Obres Públiques de Barcelona des de final del 36, van ser claus en la construcció massiva de refugis.

El perfil Ramon Perera Va néixer el 12 de març del 1907 a Barcelona. Es va llicenciar a l'Escola d'Enginyers Industrials el 1931. El 26 de febrer del 1938 va ser nomenat secretari tècnic de la secció de plans i obres de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Va morir a Illford, a Anglaterra, l'any 1984 després d'un llarg exili.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Crida per allargar la moratòria contra els desnonaments

barcelona

Fi a 353 dies sense veure’ns les cares

Barcelona
PERE CODINA
Claretià. Director de la revista 'El Pregó'

“Els bisbes de Catalunya estan massa callats”

barcelona
RICARD SERRA GRIMA
CARDIÒLEG. IMPULSOR DE LA CURSA CIENTÍFICA DE L’HOSPITAL DE SANT PAU

“Córrer la marató és bo per al cor”

Barcelona
La crònica

Intangibles i pedres

Ordenen al CIE de la Zona Franca restablir les visites

barcelona
SOCIETAT

Òmnium creu que l’acte de Pedro Sánchez al Liceu “no aporta solucions per a res”

El risc d’incendi d’aquest estiu serà elevat

barcelona
economia

Les tempestes de dijous fan malbé molta fruita i cereals