Societat

Reclamació a Itàlia mentre Espanya recorda feixistes

L'associació AltraItalia va néixer a Barcelona el 25 d'abril del 2009, arran de l'angoixa de molts italians que viuen a Barcelona per la situació política del seu país. És una associació política i cultural d'esquerres treballant en molts fronts, entre els quals el de la memòria històrica italiana a Espanya. En aquest marc, van crear el grup AltraMemoria, que després de temps estudiant els passos a seguir va decidir denunciar l'Estat italià a l'Audiencia Nacional espanyola pels bombardejos italians sobre Catalunya durant la Guerra Civil.

Concretament, l'associació italiana va presentar dues querelles per lesa humanitat contra l'Estat italià, que mai, per cert, ha demanat ni tan sols disculpes pels aquells terribles esdeveniments. AltraItalia també va promoure la iniciativa del Parlament català per tal d'exigir de les institucions italianes aquestes disculpes pels fets de la Guerra Civil. Les querelles de l'entitat, acompanyades de les d'alguns supervivents a títol particular pretenen aquest reconeixement i que s'identifiqui els pilots que van participar en els bombardejos i que se'ls jutgi. El règim italià va participar en la Guerra Civil espanyola, sobretot amb l'Aviazione Legionaria i el Corpo Truppe Volontarie. I és que les forces aèries italianes al servei de Franco van provocar milers de morts. Només a Barcelona es calculen unes 2.700 persones, unes 7.000 de ferides, i destrosses en 1.808 edificis civils.

Mentrestant, a Madrid, el Ministeri de Defensa és aliè a aquestes reclamacions i es dedica a homenatjar els comandaments militars que van dirigir l'exèrcit feixista i colpista. El ministre de Defensa, Pedro Morenés, va inaugurar a mitjan de novembre unes jornades militars dedicades al que va ser responsable dels atacs aeris feixistes a Lleida, Gernika i Barcelona. Es tracta del general de brigada Alfredo Kindelán y Duany, nomenat cap dels Serveis de l'Aire el 1936 per Francisco Franco.

Kindelán, així consta en documents signats per ell mateix, va ordenar, per exemple, el bombardeig del 2 de novembre de 1937 a Lleida, un atac de l'Aviazione Legionaria que va destruir el centre educatiu del Liceu Escolar, assassinant 48 nens mentre eren a classe. I és que Defensa va crear, el 1988, la càtedra Alfredo Kindelán dedicada al debat, estudi i intercanvi d'idees i experiències sobre doctrina aèria, escriu el ministeri al seu web. I afegeix: “El nom escollit no va poder ser més encertat”, ja que Kindelán va ser el primer cap del Servei d'Aeronàutica Militar, creada el 1913.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

urabnisme

L’Ajuntament vol un acord en aqueswt mandat sobre les afectacions per la Sagrada Família

barcelona

El poble deixa de dependre de les garrafes per tenir aigua de boca

La Vilella Baixa
educació

Educació manté la segona línia d’I3 a l’escola Germanes Bertomeu de Mataró

Mataró

BComú exigeix informació sobre la desfilada de Vuitton al Park Güell

Barcelona
educació

El 50% del professorat del País Valencià ha seguit la vaga educativa en defensa de la llengua

barcelona
llengua

Escriptors en Llengua Catalana critica que les Pau eliminin les lectures obligatòries en català

barcelona

La Generalitat estudiarà si cataloga la casa Vallmanya

Alcarràs
societat

Primer atac d’os aquesta primavera a un ramat d’ovelles i cabres a la Val d’Aran

Naut Aran
societat

L’acampada de la UB en suport a Palestina posarà fi a la protesta demà

Barcelona