Societat

Els carlins catalans tenen cripta pròpia a Montserrat

D'entre els qui van tenir la possibilitat d'escollir i acceptar el trasllat de les restes dels seus familiars al Valle de los Caídos n'hi va haver molt pocs que s'hi neguessin. Els familiars dels represaliats a la rereguarda republicana de Lleida s'hi van oposar, i només la fermesa de la seva actitud va permetre que finalment els seus morts no es toquessin del cementiri de la capital del Segrià. Van acceptar que, com a molt, una mica de la terra on eren sepultats es traslladés a Cuelgamuros.

Uns altres que s'hi van oposar van ser els carlins catalans, col·lectiu en el qual no tothom va col·laborar amb el règim, com sovint es pressuposa. De fet, ja en la immediata postguerra molts d'ells van ser conscients que el franquisme no era el que se'ls havia promès i pel que havien lluitat, i se'n van anar distanciant fins a oposar-s'hi.

El 16 de juliol del 1939 els carlins enquadrats al terç de Nostra Senyora de Montserrat feien una primera sol·licitud a les noves autoritats per “construir a Montserrat una cripta on es pogués sepultar els morts en tan heroica defensa i un monument en el qual perpetués la memòria de tan valents defensors...” Proposaven la creació d'una comissió, per elaborar una proposta i gestionar que es materialitzés, de la qual havien de formar part l'abat de Montserrat, Antoni Marcet; el president de la Diputació de Barcelona, Josep M. Milà i Camps, i l'alcalde de Barcelona, Miquel Mateu, entre d'altres. La resposta va ser negativa perquè segons els van informar es preparava un monument on serien enterrats tots els morts de la guerra, però els donaven una alternativa: “Col·locar una planxa commemorativa en la qual, sense inscriure-hi noms, s'expressi el nombre d'oficials, classes i individus caiguts, del terç i la centúria de Montserrat.” Quan es va inaugurar el Valle de los Caídos la germandat del terç de Montserrat es va oposar al fet que hi fossin traslladats els seus morts, i el que no havia aconseguit el 1939 ho va poder portar a terme el 1961, quan es va inaugurar la cripta que encara avui tenen i mantenen a la muntanya sagrada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gastronomia catalana, la que ho aprofita tot

Barcelona
Joan (Nani) Mora
Cap de l’oposició d’ERC a Sant Andreu de Llavaneres

“Veiem com tot el que tenia la marca d’ERC s’està aturant”

Sant Andreu de Llavaneres
ADMINISTRACIONS

El Maresme se sent exclòs del pla de barris

MATARÓ
ciència

Asfalt autoregeneratiu i altres avenços tecnològics per a més seguretat a les vies

Tarragona
gastronomia

Cinc restaurants, un menjador escolar i dues escoles de cuina, a l’Slow Food

sant sadurní d’anoia

Un pèsol per col·locar

sant andreu de llavaneres
Societat

Es presentarà una moció al ple per parlar de l’alberg de Badalona

Badalona
ADMINISTRACIONS

L’Ajuntament de Lleida serà part en la causa dels robatoris a l’Horta

LLEIDA
societat

Els càmpings de la Costa Brava, principal allotjament turístic català

roses