Periodista crític, modern, català i cosmopolita

Eugeni Xammar és un dels més grans periodistes catalans. Una figura carregada d'esperit crític, d'intel·ligència, estil, modernitat i arrelament al país que va viure les contradiccions de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Amb la guerra, la FAI es va presentar a casa seva a l'Ametlla del Vallès. Després, la Gestapo li va trepitjar els talons a Alemanya i el franquisme li va confiscar tots els béns i va ordenar el seu “estranyament perpetu del territori nacional per roig i catalanista”. No va recuperar casa seva fins al cap d'anys. Durant el franquisme, Xammar va viure de fer de traductor per a organismes internacionals i va continuar voltant pel món (París, Ginebra –on s'instal·laria–, Washington, Nova York...). Acabada la Guerra Civil i afermada la dictadura, la censura i la impossibilitat d'escriure en català, el periodista “pugilístic” –com el qualifica Quim Monzó– es va imposar el silenci i el va reclamar als altres: va llançar atzagaiades contra el que ell anomenava els “destinataris”, escriptors i periodistes que s'havien quedat a Catalunya i feien la viu-viu escrivint en castellà sota el jou franquista. Una de les seves víctimes predilectes seria Carles Sentís. Més endavant, i a petició d'amics, va escriure alguns articles on va continuar mostrant un esperit crític infranquejable i la seva independència de pensament, disparant, per exemple, contra el caràcter pla i simple de l'oposició al franquisme, bàsicament de tall marxista.

Nascut a Barcelona el 1888 i mort a l'Ametlla el 1973, catalanista i fidel a les institucions del país, liberal i humorista, Xammar va ser un periodista brillant i agut, que va escriure a La Tralla, El Poble Català, Iberia, El Be Negre, La Publicitat, La Veu de Catalunya, l'Heraldo de Madrid, Ahora i El Día Gráfico, entre d'altres, a més de diversos diaris sud-americans. A Londres va fer de corresponsal per El Día Gráfico i La Publicidad per narrar la Primera Guerra Mundial, i als anys vint i trenta va fer les seves cèlebres cròniques des de Berlín. Els seus articles es poden trobar aplegats a Periodisme, L'ou de la serp i Crónicas desde Berlín, i també hi ha un volum de Cartes a Josep Pla. Les seves memòries dictades, sota l'impuls del seu amic Josep Badia i en els últims anys de la seva vida, retornat a l'Ametlla, van formar el llibre Seixanta anys d'anar pel món. El seu biògraf, Quim Torra, va publicar fa uns anys Periodisme? Permetin! La vida i els articles d'Eugeni Xammar. Aquest any es recorda la seva figura amb l'Any Xammar, a iniciativa de l'Ajuntament de l'Ametlla, i es fan diverses activitats per difondre'l, la darrera de les quals serà una exposició al Palau Robert. La bibliografia xammariana s'ampliarà amb un volum que aplegarà el seu epistolari.