Societat

Records de la ‘mili' a Lleida

El subdelegat de Defensa ha impulsat un volum que rememora el servei militar a Ponent

Plafons informatius descriuen els antics usos dels edificis que ara conformen el Parc Científic

Recull de testimonis

Soldats ballant sardanes després de jurar bandera a Talarn, el 1959

La Subdelegació de Defensa a Lleida, amb la complicitat d'entitats i associacions d'antics soldats, ha creat espais i elements de memòria històrica recent per recordar la mili, aquells 15, 12 o 9 mesos en què els nois de l'Estat espanyol havien de fer de soldat durant un temps. Lleida era una de les places grans, amb dues immenses casernes i milers d'efectius en els anys de majors afluència.

Més de 100.000 joves d'arreu de l'Estat espanyol van passar per Lleida per fer el servei militar. És una xifra aproximada, segons estimacions de la Subdelegació de Defensa, des que els militars van abandonar al 1950 la Seu Vella, que utilitzaven com a caserna, i fins al 2001, any en què el govern espanyol va anul·lar la obligatorietat de fer el servei militar.

Ara, tot i el disgust a més d'un, s'ha creat tot un conjunt d'elements per recordar aquest episodi. L'antic recinte militar és municipal des del 1998 i s'ha reconvertit en gran part en el Parc Científic i Agroalimentari de Lleida, un complex amb una setantena d'empreses i 1.400 treballadors. Encara, però, hi ha elements militars i d'arquitectura defensiva que perviuen i la Subdelegació de Defensa ha aprofundit en aquest record amb cinc plafons informatius que expliquen què era i quins usos tenien els edificis que ara acullen empreses i investigadors. Aquests plafons han estat patrocinats per la pròpia subdelegació, la Cambra de Comerç, el Club de Tir Olímpic de Lleida i associacions de militars veterans que havien fet el servei a Ponent.

Aquesta senyalització informativa es va col·locar al març i a l'abril es presentava el llibre Un paseo por el servicio militar desde y en la tierra de Lleida, llarg títol per un recull de testimonis que recorden el mig segle de mili a Lleida, a les casernes Templarios (artilleria) i General Sanjurjo (infanteria) de Lleida, al govern militar de la Divisió Urgel 4 de Lleida, a regiment Arapiles 62 de Castellciutat, a la Seu d'Urgell; a la companyia d'esquiadors i escaladors de Vielha o al campament general Martín Alonso, que després passaria a ser l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials de Talarn. Fins a sis destacaments a Ponent.

El coronel Pablo Martínez Delgado, fins fa pocs dies subdelegat del Ministeri de Defensa a Lleida, explicava que van ser associacions de veterans els que van impulsar aquestes iniciatives per mantenir un record del que havia estat l'estructura militar i de la mili a Lleida i que al 2010 es va iniciar una campanya de recollida de material i fotografies per poder fer-ne una exposició al 2013 a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) i una publicació. En total és van recollir 1.100 imatges, de les quals una selecció s'han incorporat al llibre esmentat. Destaquen fotografies curioses i singulars, com una en què es veuen soldats ballant sardanes al campament de Talarn, just després de jurar bandera. La imatge és del 1959.

El coronel Martínez Delgado també va voler encarregar articles a persones reconegudes de Lleida que havien fet el servei militar i aportessin la seva visió d'aquest període i ho fessin en total llibertat, segons explicava. Així, hi ha articles de l'escriptor Vidal Vidal dient irònicament que no va perdre el temps perquè va aprofitar per llegir més que mai i que per això després es va dedicar a escriure, o del rector de la UdL, Roberto Fernández, que parla de la mili com un període d'aprenentatge de la vida, o la mili de músic d'Amadeu Urrea, actual director de la Banda Municipal de Música de Lleida, entre d'altres. El llibre no està a la venda i l'objectiu és distribuir-lo en biblioteques.

Aquest record del servei militar es completa amb una web que va posar en marxa el mateix Parc Científic amb la col·laboració de les actives entitats de veterans. Aquesta pàgina d'internet (memoriahistoricadegardeny.cat). Aquests projectes no han agradat a tothom. Des de la CUP ja es va criticar la instal·lació dels plafons i que la Diputació de Lleida es fes càrrec de l'edició del llibre.

LA XIFRA

6
casernes militars a les comarques de Lleida, que van rebre uns 100.000 joves que van fer-hi la ‘mili'.

LA DATA

2001
Any de finalització del servei militar obligatori
a l'Estat i inici de la professionalització de l'exèrcit.

Maniobres militars durant sis dies al Pallars Jussà

Un total de 547 militars, alumnes de l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials (AGBS) de Talarn, participen des d'ahir en diversos indrets del Pallars Jussà en unes maniobres militars. L'operatiu suposa una mena d'exercici pràctic de final de curs per aquests alumnes que el dia 10 de juliol rebran el despatx de sergent.

Les maniobres militars, anomenades Minerva 2015, acabaran dissabte i durant aquesta setmana es faran veure pels termes d'Aramunt, Salàs de Pallars i per finques de la mateixa acadèmia de Talarn.

Aquest és el segon any que s'organitzen aquests exercicis militars a camp obert i pretenen ser un nou al·licient de l'AGBS per potenciar l'acadèmia com a centre de formació de referència dins el seu àmbit.

Segons portaveus del dispositiu, la finalitat principal del Minerva 2015 és fomentar el lideratge mitjançant l'exercici del comandament i complementar així l'ensenyament militar i, sobretot, “en el desenvolupament d'accions que posin en pràctica els coneixements adquirits” durant el curs.

El rei d'Espanya, Felip VI, serà, molt probablement, qui presideixi el lliurament dels despatxos als nous sergents.

Tot plegat confirma la permanència de l'acadèmia de Talarn, una de les principals fonts d'ingressos de la comarca, i molt especialment, per als municipis de Talarn i Tremp. Fa dos anys es temia pel seu tancament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Comissió de Salut Pública recomana esperar cinc mesos per posar-se la dosi de reforç en cas d’haver tingut la covid

MADRID

El govern situa la reobertura de l’oci nocturn en les properes setmanes

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Es manté el sol

Barcelona

USTEC insisteix que cada dia queden més baixes sense cobrir als centres

Barcelona

Els ministres europeus acorden que el passaport covid sigui “suficient” per viatjar per la UE

BRUSSEL·LES

Partits i entitats proposen una llei per acabar amb el sensellarisme a Catalunya en cinc anys

BARCELONA

‘Las leyes de la frontera, ‘El ventre del mar’ i ‘Libertad’ favorites als Premis Gaudí

BARCELONA

Estrasburg és conscient de la “importància” del cas català

BRUSSEL·LES

CCOO demana una investigació interna àgil de les suposades irregularitats als Bombers

BARCELONA