Veneració, amb gran festa, a la verge de Montgarri
El santuari celebra avui, i el dia 15 d'agost, una romeria molt concorreguda i esperada pels pobles de la Val d'Aran i territoris propers amb missa, dinar popular i animació amb xarangues
La zona de la Val d'Aran té racons únics i preciosos per passejar i gaudir amb tota la família. Un d'aquests indrets és el santuari de Montgarri, que pertany al municipi de Naut Aran. Precisament, bons dies per visitar-lo són el 2 de juliol i el 15 d'agost, quan, i des de fa anys, els veïns de les valls d'Àneu, la Val d'Aran i les zones del voltant de l'ermita de Montgarri es retroben per celebrar la tradicional romeria, amb missa, dinar de germanor i ball amb animació a càrrec de diferents xarangues. Des de Turisme Val d'Aran aconsellen deixar el cotxe al pla de Beret, al poble de Salardú, i anar a peu fins a l'ermita. “És una bonica caminada d'una horeta per descobrir i admirar la zona, d'uns sis quilòmetres de durada i amb desnivell de 200 metres, ideal per agafar gana i conèixer els paisatges de l'entorn”, aconsellen per als més esportistes. També hi ha accés amb cotxe, tot i que s'aconsella que sigui tot terreny. Cap a les onze del matí se celebra la missa i després hi ha el dinar, que més que un dinar –tothom es porta el que vol– és una trobada per veure vells amics.
Milers de devots
En els inicis l'aplec era una manifestació popular grandiosa de fe i devoció a la verge de Montgarri. Tot i que des que es va recuperar l'aplec la gent hi acut en actitud més festiva, al començament només era moguda per la fe. Eren milers els que hi pujaven, pagesos i pastors, catalans i francesos. Els pastors francesos portaven, com a tribut de pasturatge, el formatge, que es repartia, mentre que el pa i el vi eren duts pels pobles de Gessa, Bagergue, Salardú, Unha i Tredós. Després de l'ofici, el capellà beneïa els aliments i es repartien entre tots els assistents. També s'havien ballat danses especials, invocant l'ajut de la Mare de Déu per als homes, pobles i ramats. La majoria d'aquestes danses muntanyenques –que fins al segle passat s'havien ballat a l'aplec de Montgarri–, d'estil senzill, s'executaven durant les romeries, al voltant de les ermites o dels arbres que en aquests llocs normalment creixien. Algunes d'aquestes cançons i danses parlen de les forces naturals, rituals sagrats, fades o bruixes, com volent protegir-se, amb el ball i la intercessió a la verge, de tot aquest ventall d'enemics o perills de què es creien envoltats.
Ruta a peu
Si es vol anar al santuari de Montgarri a peu, una bona opció és deixar el cotxe al pla de Beret. Des d'aquest punt hi ha poca possibilitat de pèrdua, ja que només cal seguir el camí mercat, que s'endinsa per les valls i per boscos de pi negre, al costat del riu Noguera Pallaresa. És una ruta de poca dificultat, d'uns deu quilòmetres d'anada i tornada, perfecta per fer amb nens.
Cal seguir sempre el camí fins a arribar a la cabana d'en Parrós, punt en què hi ha indicadors de la direcció a seguir per arribar-hi. Al cap de poc es troben les bordes de Cabau, on cal continuar el camí fins a una creu solitària que domina el camí d'accés a Montgarri; la vista aquí mereix una parada.
Una bona ocasió per respirar calma i tranquil·litat
Travessant el pla de Beret s'arriba a Montgarri (a 1.645 metres), que a causa del seu aïllament es despoblà totalment entre els anys 1945 i 1955. El santuari de Montgarri es troba a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, data del segle XVI i encara queden alguns elements de l'edifici romànic, d'una sola nau, amb bones proporcions i coberta de fusta. La torre del campanar de forma octogonal és acabada en fletxa. Al Museu Frederic Marès de Barcelona es conserva una creu de fusta policromada amb un crist clavat del segle XIII. Al voltant del santuari hi ha la rectoria i l'antic hospital que acollia els vianants. La rectoria ha estat restaurada i ofereix el servei de refugi, també hi ha una borda restaurada amb servei de restaurant. El paisatge del voltant del santuari és el típic de la zona, molt bonic, amb prats de pastura, boscos, el riu al costat, la vegetació... Res millor per desconnectar i respirar calma, tranquil·litat i aire pur amb els amics o bé acompanyats amb la família. Més informació a www.nautaran.org .
