opinió. Rector de Pontós

Els pobles de l'Empordà i els seus sacerdots

Qui ho diu, que els empordanesos són uns menjacapellans? Si exceptuem la ventada del 36, no fàcil de jutjar –segons opinió de moltes persones amb visió cristiana, el millor és ja oblidar-ho i perdonar tal com els mateixos morts ens van ensenyar–, trobem que, com en altres indrets, a l'Empordà s'estima els capellans. Acaba de demostrar aquest fet una població com Llers, que amb motiu del comiat de Mn. Pere Travesa, que n'ha estat 58 anys rector, li ha dedicat un carrer.

No fa gaires dies que aquest diari oferia un reportatge sobre els nomenaments de fills adoptius o predilectes fets pels ajuntaments gironins. Hi havia un bon nombre de sacerdots. Encara en vaig trobar a faltar almenys tres d'aquests darrers temps. No deu ser fàcil fer un buidatge de totes les fonts d'informació (El Punt, 23 d'agost del 2009).

Els pobles s'estimen els mossens. Ho demostra aquest fet, i també el fet que trobem en moltes poblacions algun carrer dedicat al seu rector. Aquí a l'Empordà, dels darrers anys, recordo el barri dels gitanos que en dedicà un a mossèn Franco; Vilanant, un a mossèn Tubau; Capmany, un a mossèn Simon, i, ara, Llers, a mossèn Travesa. Segur que de molt abans en trobaríem d'altres. A Figueres, per exemple, n'hi ha un de dedicat al doctor Burgas, capellà de La Salle, i un altre, al rector mossèn Pere Arolas, també màrtir.

Tinc encara una altra informació escrita que demostra el que estic afirmant. El mes de juliol es va presentar un llibre titulats Gràcies. Editat per l'Ajuntament de Pontós, se'n va fer una primera edició de 600 exemplars i se n'acaba de fer una segona de 100 exemplars, ja que molts ajuntaments de la comarca, per col·laborar, n'han adquirit un nombre determinat per regalar. És un recull de 145 articles apareguts a diferents diaris (1974-2009) entre els quals hi ha El Punt. Sabeu quin crec que ha estat l'èxit de l'edició? Que els articles apareguts parlen d'inauguracions, festes, persones de la comarca. I veus aquí un altre argument que avala que els nostres pobles estimen i agraeixen la presència del sacerdot al poble. Entre el articles publicats i recollits en el citat llibre hi trobem aquests títols: Mossèn Josep M. Albert enterrat al panteó dels fills il·lustres. Els noranta anys de Mn. Cervera, sacerdot i escriptor. Figueres dedica una plaça a mossèn Joaquim Vallmajó i a Joan Alsina. Mossèn Josep Pujol rep l'homenatge de Vilatenim. Bàscara homenatja el seu rector mossèn Florentí Lluís. Garriguella, agraït amb el seu rector mossèn Jaume Angelats. El Far d'Empordà, un poble agraït amb el P. Jaume. Mossèn Miquel Pujol, homenatjat, marxa amb la cistella plena. Vilacolum: Jaume Godoy, un bon rector de poble. El llibre de referència no s'oblida pas d'altres persones del món de la cultura, metges, mestres, etcètera.

Aquest article l'ha suggerit el fet que s'ha donat aquests dies a Llers. Mossèn Pere Travesa n'ha sigut rector durant prop de 60 anys. El poble ho ha reconegut i valorat. Mossèn Pere, però, ho acceptava com un homenatge a la persona del sacerdot. Per això en rebre aquest honor els manifestava: «Per aquí mateix hi han passat altres sacerdots: mossèn Jaume Puig –diu que junt amb aquest hi han estat més de 100–, mossèn Amadeu, mossèn Salvador i mossèn Piera, fills del poble… Gràcies per la vostra estimació vers els sacerdots.»

Recordo que Ramon Guardiola, mestre, alcalde de Figueres durant més d'una dècada, amb motiu d'un homenatge dels 25 anys de rectorat, escrivia un article amb aquest títol: Els pobles tenen cor. Quan li ho agraïa em va dir: «Ara en faré un altre: El cor dels pobles

Felicitats, Llers, perquè teniu «cor» i també perquè amb aquest gest, que us ennobleix, demostreu que els mossens, tot i la gran crisi religiosa que ens envaeix, són encara una mica el «cor del poble» com va escriure molt bé Guardiola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Joan Ramon Laporte
Catedràtic de farmacologia

“Cal rigor en l’avaluació dels medicaments, ara és un frau”

Barcelona
BADALONA

“Si tanquen, tornarem a viure al carrer”

BADALONA

Una vila suspesa en el temps

Roses
La monarquia

Felip VI ‘el covard’?

Olot

Auditories energètiques gratuïtes per als comerços

Olot
PLATJA D’ARO

Reconeixen la tasca turística de Lluís Camós, Anna Garriga, Pordamsa i Jordi Tubella

PLATJA D’ARO

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró