Societat

tradicions

castellers

Dijous, actuació

Les colles universitàries aixequen els seus castells en els campus de Catalunya durant el maig

Dotze són les formacions que ja formen part de la CCCC

Els Arreplegats és l'única colla que ha assolit el carro gros

Les diades castelleres sempre se celebren el diumenge al migdia o el dissabte a la tarda. Però des de fa uns anys cada dijous de finals d'abril i de maig hi ha actuacions. Són les colles universitàries, que al llarg d'aquests mesos aixequen les seves construccions en els diferents campus de Catalunya. És el colofó a una temporada que s'allarga, com el curs acadèmic, de setembre a maig. Al juny, la faixa s'enrotlla: arriben els exàmens finals.

Les actuacions universitàries no són gaire multitudinàries. Bàsicament, omplen la plaça els castellers mateixos. Són en un dia laborable i, generalment, al migdia, però és fàcil trobar-hi caps de colla o castellers de les colles convencionals. L'ambient que es viu és de companyonia entre les diferents formacions. “És un cas curiós. Totes ens ajudem perquè sinó no podríem estar al nivell que estem. Però és cert que hi ha una rivalitat sana”, explica Gerard Gallego, cap de colla dels Arreplegats de la Zona Universitària i membre de la colla Joves dels Xiquets de Valls.

Les camises de molts castellers semblen noves, senyal inequívoc de la constant entrada i sortida de membres a cada curs. Perquè el model de les colles universitàries és completament diferent del convencional: tots els seus membres han de ser universitaris, fins i tot els del pom de dalt, i un cop graduats han d'abandonar la colla. “El que és realment dur és la feina de constant renovació de tronc, canalla, soca, folre i manilles. Sempre estem en formació. En una colla convencional, el tronc d'un castell pot durar anys. En canvi, nosaltres hem de veure qui queda del curs anterior i qui ha entrat en el nou. N'hi ha que formen part de colles convencionals, però n'hi ha d'altres que els introduïm nosaltres al món dels castells.”

El pes del pom de dalt també és un “handicap” i és fàcil veure construccions que tradicionalment no porten folre o manilles amb aquest suport, com el 2 de 7 amb folre, 3 de 8 amb folre, pilar de 7 amb folre i manilles... Tot i així, moltes colles universitàries han assolit castells bàsics de set i de set i mig.

Un cop acabada l'actuació, la formació amfitriona convida la resta a sopar i organitza una sèrie d'activitats per amenitzar la trobada. És precisament aquesta vessant social –“Molts entren per la festa i acaben enganxant-se als castells”–un dels elements que apunten a l'èxit d'aquest fenomen que ja fa més de vint anys que va sorgir i que ja té dotze formacions a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Perquè pertànyer a una colla facilita la integració dels estudiants a la comunitat universitària.

Tres castells de vuit

Un cas a part són els Arreplegats. Els de la camisa verda són l'única colla que ha assolit castells d'estructura convencional com el 5 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 8. El passat 5 de maig es van apuntar una nova fita: fer l'aleta a tres castells de vuit durant la diada de la colla. Van completar el 3 de 8 amb folre i el cinquè 4 de 8 del seu historial i van carregar l'inèdit 2 de 8 amb folre i manilles, convertint-se en la millor actuació universitària. Però en volen més. “Abans només fèiem grans castells a la nostra diada. Ara els volem fer a totes.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Xavier Barranco
Cap de l’oposició de Portbou (Ara Portbou-Junts)

“Portbou continua sent un diamant en brut per treballar”

Portbou
Antoni Llabrés
President de l’Obra Cultural Balear (OCB)

“La principal amenaça per al català a les Balears ve dels poders públics”

Barcelona

El PSSJD investiga l'ús de substàncies piscodèliques contra la depressió resistent

Sant Boi de Llobregat
SANT PERE PESCADOR

Insten l’Estat a expropiar el sòl privat a la gola del riu Fluvià

SANT PERE PESCADOR
TORROELLA DE MONTGRÍ

Conflicte perquè la guingueta de Mas Pinell serà del Delfín Verde

TORROELLA DE MONTGRÍ
Tretze pagesos cedeixen l’espai per al vial de Santa Susanna
URBANISME

Tretze pagesos cedeixen l’espai per al vial de Santa Susanna

SANTA SUSANNA

Un cotxe amb càmera de lectura de matrícules controlarà la zona blava

Lleida
MEDI AMBIENT

Caminada a Calella per donar valor a un paratge natural amenaçat per un nou enllaç a l’autopista

CALELLA

Dues cooperatives d’habitatge faran 283 pisos protegits al Parc de l’Alba

Cerdanyola del Vallès