Societat

El misteri dels 20 morts enterrats sense nom

Un silenci de 75 anys pesa sobre els morts i les famílies de 20 persones mortes el 14 de gener a Valls. Feia poques hores que el centre de la ciutat era ocupat per les tropes franquistes quan una pluja d'obusos va impactar sobre el cor de la ciutat, que fins aleshores s'havia lliurat de les bombes. Els vencedors, en una nota publicada el1941 pel Crónica de Valls, van assegurar: “Són les forces roges, que en la fugida encaren els canons cap a Valls i disparen, amb quin fi? El resultat són 18 morts i uns 40 ferits i alguns edificis perjudicats.” Un dels obusos va impactar al Casino, els baixos del qual donaven a la plaça del Pati. Allà, els feixistes havien reclòs soldats republicans, col·lectiu al qual les autoritats de la dictadura atribuïen “la majoria” de la dotzena de morts. Aquesta versió de bombes disparades des de la carretera d'Alió per l'exèrcit en retirada ha quedat fixada com a oficial. No obstant, sobre la tragèdia pesen diverses irregularitats, de conseqüències també tràgiques.

Els cossos i els ferits es van traslladar a l'hospital civil, però “a diferència de la majoria de morts –uns 400 al llarg de tota la guerra– no es van registrar al cementiri. A més, no deixaven que els vallencs hi intervinguessin per enterrar-los”, explica Jep Martí, director de l'Arxiu Municipal de Valls, que ha investigat els fets. Dels 20 morts, actualment sols s'ha pogut esbrinar el nom de 8. Com Joaquim Mata, a qui la família no va poder inscriure al registre civil fins al 1981. De la majoria, com Ramon Domènech, mai s'ha pogut saber on van ser enterrats. Jep Martí considera més probable que fossin els franquistes els que bombardegessin des del coll de Lilla per un error de càlcul. “Això en justificaria el secretisme.”

Quan la dictadura va demanar el trasllat de cossos de vencedors al Valle de los Caídos, cap família vallenca ho va autoritzar. Aleshores, l'Ajuntament va oferir la possibilitat de traslladar cossos enterrats en una fossa del cementiri. Exactament, 20 persones. Finalment, van desestimar-ho al·legant que la calç viva havia desfet els ossos. “És fals, per tant hi podria haver una altra raó. La falta d'identificació dels cossos”, apunta Martí. “Durant anys, hi ha famílies que els han estat buscant, però la gent té els recursos que té...” Actualment, la fossa ja no existeix. L'expansió de nínxols va obligar el trasllat de les restes més antigues a una ossera comuna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gael Rodríguez
Alcalde de Portbou per Sumem x Portbou (PSC)

“Podem dir que finalment Portbou té projecte”

Portbou

La regla, el tabú menstrual

Barcelona
educació

Torna la lluita al carrer i a l’aula

Barcelona
La crònica

Mutilats inesquinçables

MEDI AMBIENT

El Maresme farà el projecte per reomplir l’aqüífer de la Tordera

Mataró
SALUT

El programa per a la prevenció i l’abordatge de l’obesitat infantil es posa en marxa a 35 municipis

BARCELONA

La malaltia que callen

Barcelona
SOCIETAT

En Joan, en Musa i les cosidores, un exemple de la diversitat de Salt

salt

L’AMB impulsa un servei metropolità de moto elèctrica compartida

Barcelona